Ens conduïres pels camins de la pau i ens nodrires amb el pa de l'amor; tristeses i joies, fadigues i enyor els agombolares ...

La llum s'és apagada en mon esprit...               lo calfred de la nit ha fet brunzir mon ànima encantada. Tot reposa en lo món entene...

                           A Sara Viñas Sant Feliu de Guíxols, vila marinera que rima amb les ones i avança amb les naus, blanca com l'e...

I Sobre la gropa d'un cavall de pell rosa avança l'ambre de la vostra infantesa cap als flancs de la terra. II Llum de llimona, mati...

Agost, somniador, vora una barca, damunt la sorra va quedar-se adormit; el seu pit nu, pel sol ben embrunit; el seu front jove, lleu arruga ...

Carenes de la Mola i del Montsant, des d'on l'esguard ha reposat en la línia de l'horitzó llunyà. I la memòria ha em...

Clar gener, ametller, boira fina. És la neu, amb pas lleu, que empolsina tendre blanc, cada branc de flor rosa. En la llum, tènue fum es rep...

Sota teulada dorm una òliba. El seu respir profund i reiterat podria fer pensar en criatures que erren sense cavalcadura, en vestits infanti...

No és cert que les paraules poden retenir el vol esfèric de les busques. La flor de cirerer vomita sang; la rosa del desert té arrels de ped...

Ets al meu costat, llegint. Reposem. I és en aquest instant que tant s'ignora a ell mateix que descobreixo la bonesa de l'existència...

de les llanternes del cel, del mormol del fullatge i del silenci. L'oneig t'engronxa l'amor de la sal i les fondàries. Dorm serè...

Aquest mes esclatant ens desespera així que un nuvolet li va al darrera, perquè pel juliol tothom confia que tindrà sol a dojo cada dia. Com...

El record no té la nosa obligada del moment; pots reviure'l quietament mentre l'esperit reposa. Si te'l porta un crit punyent co...

Els meus records s'han esvanit. A la tardor la vinya s'enrogia i la perla del dia ja reposa en les ombres de la nit. El pensament qu...

          Els vespres blaus d'estiu aniré pels camins           Espicossat pels blaus, petjant l'herba menuda:           Somiador, e...

El dia ordena els càntirs un a un en fileres vives. La nit els clou el cor que absorbia el caos per les aortes d'argila. Costat con...

   Feliç qui viu al camp i cull fruites madures i amb llargues caminades alterna les lectures.    Feliç qui sent l'olor suau de les ...

Surt la lluna plena sobre els cingles, més amunt dels avets i la fageda nua. Respira molsa i líquens, solitud, pensament, llunyania. ...

Juga la llum, per dins el verd pinar, insondables i eternes meravelles... La terra clou els ulls per reposar, i el cel desvetlla el co...

D ic, no, què deia? Si hi ha u- na cosa com ara aquesta que explico, la plaça, el bar, uns homes i dones, set arbres, la font, ...