Pues i flors té el roserar; ¿Cal que respir o que em defensi? —¿Qui, per les roses, en silenci no es deixaria esgarrinxar? Maria Antònia Sal...

S'ha deixat caure una estrella i rodolant sobre el meu ventre, desvetlla somnis caducs, per impregnar-me de certesa. El pensament mut és...

Ser atacat de sorpresa per brises, colors i aromes. Quan l'aire està ple de so, respirem música (si algú esternuda, potser ...

I si ens hi abandonàvem El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No h...

Respiro com la pluja lliure al cel, estesa en el costum que em roman a la llar protegit dels vents de desmemòria i missatges d'estranya ...

Fer camí per la natura poètica . Un moment dolorós consciència de l'emoció errades en la  percepció? instants...  transformadors. respir...

Assegut al balcó quan ja declina el dia, miro els núvols. El motor d'un avió asserena el firmament. S'encenen llums a la ci...

                                        A la Júlia              Vingué el gran crit, i ja la vall                              asso...

Silenci és el mot que més sobreviu en els teus versos... Evoques una manera de respirar sense fer fressa. La veu s'escola pou avall amb...

Ha aterrat un colibrí al pensament Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions. Jo voldria ser fusta d'altar o cera calenta. Però seré oce...

Arraulit al portal de la banda on fa ombra, espantat perquè no pot esdevenir ombra, sense respirar, escolta com s'acosten, ressonant dam...

De Dosaigües recorde els dies clars d'estiu on respirava bon aire, un poble tranquil, humil, amb olor a menta i a pi. I la gent senzilla...

Quan els clavells m'omplen la casa totes les coses fan claror; si són vermells, el fred s'aparta —cada clavell un petit foc— i si só...

 And if thou wilt, remember, And if thou wilt, forget.                   Christina Rossetti CUCS Et diran que no els agraden els llibres que...

Talment la idea d'un il·luminat calgué, un dia, donar bona fe de fetes diverses i actes comuns. Quan es decidí d'aparcar el saig fou...

Joventut estalonada, bé cal que respiris fort! Per la gola eixarreïda tu voldries beure a doll al cantiret de la lluna, que traspua els teus...

Viure és fugir. Viure és fugir i rebotar contra el dubte. Viure és despendre's sense dubtar. Viure és anomenar el que fuig. Viure és esp...

Ser mariner deu estar bé: navega que navegaré. Mirar el cel blau ben encantat, respirar fort l'aire salat. Xarrupar en glops llimonada, ...

Sota teulada dorm una òliba. El seu respir profund i reiterat podria fer pensar en criatures que erren sense cavalcadura, en vestits infanti...

Tant de bo tenir bengales per llançar al cel els senyals de la pèrdua, de la desfeta o de l'abandó. Tant de bo fer esclatar una llum enc...