Van dir-te que la soledat tenia nom d'iglú, que el silenci era el millor vernís per enquistar les pors. Ara, amb la carn foradada, jugue...

EL QUE HAURIA VIST EN UN ALTRE espai. Temps endins. Ve a ser una pregunta indefinida. De múltiples respostes. Ben cert que m'haurien tra...

Nobody has the power to decide whether the present is dead or is alive. For now is never and never is the truth keep all your dreams prevail...

És el silenci qui gesta l'activa dicció de l'inert. Les mares qui alleten les goles que esquincen el dol. Sabent, —d...

El cel és gris, el cel és blau, i és roig encès, de matinada. El cel que he vist i que m'atrau és el que tens a la mirada. El cel és gri...

Tot és reduït a runes, Els límits de la misèria obren la porta als vencedors, l'escassetat esdevé fera dins els cossos dels vençuts. Un ...

Des de dins la sang de gel ens allunya: llengua, corba i palmells diluint-se en el crepuscle. Quants litres de perdó caben en un arrap? Amb ...

¿Se n'aprèn amb els anys, de viure? ¿És, per contra, una cosa que s'oblida? ¿Al cor de la resposta, no deixar de preguntar? La sang ...

Els Reis d'Orient                no han dut joguines, ni grossos camions               ni boniques nines, ni grans capses plenes        ...

La lluna és un dofí que salta a proa de l'alba i dels recels. Mai no hauré escrit quin groc, quina assutzena m'embolcalla i em torna...

És la tardor: un núvol se m'acosta, blanc i esponjós, sense doblecs ni arestes.  Omplo la pàgina  d'interrogants.  Com un joc, em p...

Lluny de les arrels dels xiprers viure no és la pregunta. M'he vist d'aigua i el matí l'he vist de sorra. Massa cops m'ha ca...

Filtra la tija el desig de l'alçada. Un sol calent n'ha alimentat el fruit i bull a les arrels el neguit suculent d'una t...

No ho hem d'il·luminar tot. No cal. Tampoc hauria de ser dit, aquest llibre. Només viscut. Un llibre a mitges. Un nadó sobrevive...

Fa temps, algú et va dir que el teu nom també es traduïa com «la caçadora». T'has mira't al mirall i t'has dit:  caçadora de ...

A una pregunta de la mestra s'alcen vint-i-cinc dits: són els mastelers d'uns vaixells a punt de salpar cap als mars de la i...

Blava, condenses la immensitat del clos als iris. Contemples com els auguris van enganyar-te. T'encomanes al silenci, i conclous ...

Tantes veus sense resposta, tant de dolor innecessari, tanta vida interrompuda al xoc brutal de la barbàrie!... Què justifica les obscu...

Jo conec els teus interrogants i les teves respostes. Sé que bastiràs paraules de les meves lletres perdudes. La immòbil sor...

Oh serena de la mar, ara que la gent reposa! L'estimada que jo tinc és a l'altra part de l'ona. Una nau que se n'hi va...