Oh, solitud, més que calmada, tensa; no buida, ni farcida de silencis, sinó xopa d'amor i de recances!             Illa mare...

Escolta aquesta serà la primavera. A punta de llengua i a solc de dit, amb les orelles tenses com una llebre en la foscor. Si el dir i el ve...

                     L'escric amb ràfegues de llum                         solcs gelats, vapors d'avions                            ...

Arraulit al portal de la banda on fa ombra, espantat perquè no pot esdevenir ombra, sense respirar, escolta com s'acosten, ressonant dam...

                ... and thou no breath at all?                         Thou'lt come no more,       Never, never, never, never, never!   ...

         Per dissimular les llàgrimes que li queien        galtes avall va tancar el paraigua i va rebre                            ...

Notes com ressona el raig a la pell? Com vessa la llum pels cabells encesos? És la força de la primera xera, navegant un sol que tot just s...

jo soc aquella que disposa els mots sobre el tauler quan la partida ha començat. jo soc aquella que habita una por petita, una ...

«L'ànima de l'univers [...] s'assembla a l'ànima d'un gran arbre que, sense fatiga  i silenciosament, en governa la...

                   [5] ¿Qui sinó tots -i cadascú per torna- podem crear des d'aquests límits d'ara l'àmbit de llum on tots el...

Un gran arbre vermell és damunt la comella al bell cim del camí. La divina tardor l'ha tot ell inflamat de la seva encesor perquè ra...

el cel de ponent a l'estiu, els ulls de la tarda. els ocells de dia, els dies sense retorn, els matins de cristall clar, les nits s...