Fa temps que no tens pares, ni tan sols et tens a tu, sota aquest cel ferit de cendra. Perdut com estàs, dius paraules esbravades que ningú ...

De grat, cada matí, l'aigua de mar t'espera amb ones abatudes que mullen el teu cos menut, petit. L'espetec continu d'una es...

Arriba diumenge i ens ve a visitar un parent del pare que lluny va marxar. La mare prepara, per fer un bon dinar, un gall dindi al forn que ...

                A la memòria dels meus pares, amb agraïment Altes veus vingudes de la boira, en veure el nostre món rodolant pels marges han...

Filla del meu fill, Belisa, ets lluny però balles dins el meu cor ple de domassos i enjogassat de flautins. Belisa, Belisa Núria, giravolta ...

El jardí ha trencat a riure amb tu i li han crescut, arreu, rialles. Rialles blaves, infinites com la teva alegria. D'aigua verd fosc co...

Primavera blava sota un ametller, curullades branques de flors de paper. Un sol de rialles i nens al carrer, amb la fruita dolça serrada a l...

Soc una torxa encesa que poc a poc va cremant, dessobre un llantió presa de galanteig delirant. Altres arbres trauran brot, quan ja les meve...

Nova tercina mòbil, capcaudada L'amistat és un llaç mòbil que arrela seguretats i no en podem prescindir. Saber que algú pensa en mi...!...

Ai, quin cel tan blau!, quina mar tan plana! Una vela, lluny, sembla una rialla i el sol, tan encès, diríeu que canta! Petxina, d'on ven...

Quan bullo un xic d'arròs o rego les begònies el que existeix es bada en l'acció més senzilla. Tot és planer: el roure, el bruc, el ...

Davall tes prepotentes, immenses ufanors, Devesa, ja finaren les estivals rialles; tu reses al novembre pels hèroes defensors i llur visió e...

El cel és un somriure, la llum tot esblaimant-se emporpra les carenes del llunyedà horitzó; a vora els bancs de pedra, l'herbei va collt...

Pel Juny, la falç al puny; pel Juny, l'espiga a terra; pel Juny, tota la terra rient al sol de Juny. Pel Juny, les riallades repl...

M'he quedat tota soleta, nens i nenes ja han marxat. Les classes, callades i buides...          L'estiu ja és arribat! El porxo sens...

Què serà de tu i de mi si, preocupats com estem no tenim temps de sortir, no badem ni ens sorprenem? No hi ha temps de mirar els arbres ni g...

Deu-me silencis, i sentir el pols dels astres, i aquesta cega rialla de les aigües davall la terra eixuta! Teresa d'Arenys. Obra poètica...

   Com impressiona una tempesta quan omple l'espai de sorolls i de grisos colors,    com si els déus ploressin sobre nostre i les l...

   Que l'home que fa la pastera, de nit, al forn d'En Pió, al carrer gran, sigui el mateix que aboca sacs de farina de força als ...

A una ciutat de tu, estic amb tu, just com una nit d'agost llunera, en una acollidora cala, marbanyada, esguardava el teu son, la de...