D'una riba a l'altra, els mots, com un riu, van regant els arbres, la terra, el món: el viure hi germina, pàgina fecunda, natura fer...

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquest matins passen sense l'angúnia de cap ànima a dins... Matins de març, on sembla que la...

  L 'aigua perfila carícies a la riba.   El somni fina, se'n torna cap endintre. La vida ja és la vida. Josep Palau i Fabre. Poemes ...

Ha tornat la guerra a la ciutat dels turons. Dic turó, però tan sols és terra grisa devastada, ciutat               multiplicada, ciutat sem...

amor senzill d'estam que d'espigues se t'envesca amor de cim alat per trobar-nos a les mans amor de terra enllà riba estrany...

L'aigua juga a fer-nos veure tort Com quan en terres estranyes aturat badoc damunt d'un pont, o palplantat a la riba, rumies, cor no...

Vencent els colors arriba, amb llet s'estels, blanc oblit, l'aigua negra de la nit, ampla, per rius sense riba. Vers quin passat pen...

                A Lluís Solà, en homenatge Si algú mor morim tots. Car mor aquella part de tots inclosa dins d'allò conjunt que tots som...

Cap vers no em pertany, tan sols aquesta fam d'escriure mots que pretenen ser tendres, nascuts entre la roca i l'asfalt, ablanits...

Aquests grisos de perla, i grisos-rosa, i grisos-verds, on el cel i l'aigua sembla que s'esvaeixin, com darrera d'un vel d...

S'erigeix Babel damunt dels homes, a Alexandria els manuscrits, les Termòpiles ressonen i el Vesuvi s'ensaliva. Ilios estreny ...

Volíem, vora el foc, encendre els pensaments amb una brasa entre els dits. El vent bufava, fora, sota el cel estelat. Intàctils, vam re...

Deixa que el riu acaroni amb les seves aigües el tàlveg de la vall, que escolti el retruny del tro i que reculli, dels vessants de les ...

   L'aigua perfila carícies a la riba.    El somni fina, se'n torna cap endintre. La vida ja és la vida. Josep Palau i Fabr...

Reposa, blanc, vora la riba. Inútilment empeny el vent una trèmula imatge captiva del somni i de l'aigua que serva i observa l'...

Paraules i dietaris creuen la meva biblioteca com vianants amarats de pluja i quan pensen arribar a un port foraster on no témer la te...

Pot ser l'aigua aquest excés de cel inclinat sobre la terra, que s'hi plega com es fonen el cos i l'ànima en l'últim foc...

Tu ets com un pont, un pont de llum. Tallamar de sentiments que arremolinats pugen cap a la llum. Cordó de records que lliga du...

Tu i jo i, al peu del llit, la lluna enamorant penombres. Tu i jo deslliurant les tendreses massa temps subjugades. Tu i jo descabde...

Que aquí m'aturi. I que, una mica, també jo vegi la natura. D'una mar matinal i d'un cel sense núvols blaus resplendents, i r...