Acaba el dia. El crepuscle estén les ales, acollint badalls de sol, somriures de lluna                    i claror somorta. Les ombres jugue...

        Als «bons» excursionistes Foc de nit sota el cel estrellat, roja flama que a la nit puges, vent de foc que ens envoltes, enmig del c...

Han quedat moltes ombres rera meu, un tumult de riera: les deixalles que s'han anat enganxant a les branques i entre els racons difícils...

Mare, vaig a viure a Roses, m'entristeixo terra endins. No em doneu res: vull ser pobra per anar a pescar a la nit. De: L'Aplec de l...

Al murmuri de tes rieres, al dolç xiu-xiu dels faigs, dels polls, dels castanyers, de les sureres, al cant dels grills en los rostolls, quin...

Espero. Petra, olor llirial, camí ocrós de palla segada, veig gavines cotó fluix, a les ales porten ànsia; tenyit tot de blau marí, ro...

El món dorm, com una donzella encisada en un bosc llunyà. ¿Quina paraula li farà obrir, somniós, la parpella? ¿Per deixondir-lo caldrà ...

La canalla juga sola, la mare els vigila des del terrat; no hi ha massa cases, tampoc no hi ha cotxes: el poble és encara a mig dibuixa...

ara no vull cap elegia vull la dansa el gir d'aixada que obre el solc l'aigua que avança al ple del sol el ball del vent amb ...

Tu arribaves el primer a la fita que ens empara. Tu oferies a Déu Pare el teu nom de Verdaguer. I el teu verd ens dura encara ...

   Quan l'ànima escolta tot parla el parlar més viu   i la remor més somorta      s'explica i ens diu;      les fulles de l...

Pollancres puntant fugues de riera i una certa capacitat per la distància. O una blanca línia divisòria: polsim enllà del marbre sagradí...

Si, d'hora, vaig pels munts -vagar no em costa gaire- de mi faig claror i aire; per mugues i agramunts jo i qui no em deixa, junts...

Olor mullada dels horts, tendre sospir de la terra! La riera i el canyar se van dient amoretes. Les paraules que s'han dit, el bon ...

     Pujaré la tristesa dalt les golfes . M.M. Marçal Ara haurem d'endreçar l'espantall que ha quedat   després de la ventada. ...

A punta d'alba me'n vaig, l'estrella del dia em mena: clara i blanca, pel damunt de la mar i de la terra. El peu trepitja a...

¡ Ai casa tan camperola, Déu me la guardi de mal! A l'eixida, tota sola, veig una malva reial. Al safareig, de basarda, bat...

Temps era, bells arbres, temps era que em dúieu en festa devora la llar, oh honor de la Rambla, l'antiga riera de totes les viles qu...