Tenies set o nou anys i esmorzàvem; trobe que era un dia d'excursió, aquells viatges d'estiu en família que no recordaràs, en acaban...

Digues la paraula història : veig ta mare, ma mare. Una llum sòbria, l'estiu ja ben acabat, el llevant que gronxa les fulles, l'aigu...

El nostre tren es migra dins el túnel i vol tornar a tenir la seva via; les roques se li obren a les rodes i esdevé plom l'espera...

Fa un any i un mes, lector estimat, que, puntual, cada dijous, t'he escrit un vers de circumstància. I com que tot, en aquest món, té ...