Tota la nit amb la cançó de l'aigua i el teu record... Unes hores salades i el ritme a les genives, de petons i d'estrell...

Sento el ritme, la cadència d'un silenci que em convida al pas de dansa cada dia. Sona lluny, però el recordo. Reconec, entre murades de...

 Cada membre esbatanat       en el ritme. Soc    tot marbre constel·lat d'òrgans consolats pels ossos      que els signifiquen. ...

El cos es defineix. El cos ens defineix. Ens definim pel cos. Potser no és només el vehicle. Potser no és -només- una presó. Potser el cos é...

Camine per sobre d'una enorme esfera i sent sota els meus peus nus, que ballen al ritme d'un cor fort, el batec pertinaç de la vida....

    La passió no és tant una emoció com un destí.                                                Jeanette Winterson la passió és un instant ...

La paraula refà un món perdut. Conjura ombres, ecos somorts, i els eleva a presència immediata. Tornen els cossos que estimàvem ーamb una llu...

Escriure versos: una necessitat de l'esperit, improductiva, aleatòria, més aviat difícil, que exigeix temps, vida viscuda, dosis d'a...

Més comprendràs com més els mots t'apropin a la vora del riu de tu mateix i sense por t'encaris amb la teva fluent realitat.        ...

Aquella nit de març vaig eixir tard de casa. Els carrers eren esvalotats per l'olor de primavera i la pluja verda dels sembrats. Repicav...

Esperit que voles dins instrument que ara transcrius en compàs punteig precís com un ritme, que és l'absència com el jazz –vida fugaç– d...

Quan veig tants de poemes que llimats per tanta tècnica resten reduïts a l'esquelet, desvestits dels sentiments, i veig i sento els...

Volem ajudar a descobrir que l'acte d'escriure es pot convertir en un plaer, en una activitat divertida de jugar amb la música i ...

En el camí del cor s'apressa el ritme del vent En la sang el tremolor dels arbres Natividad Ayala. El cel dins la pedra , 20...

La polpa de l'estiu, les pollancredes, la pluja compartida dels estams, les veus de la bondat a les palpentes de tanta llum com il·l...

Amunt i avall de l'andana camino tot sol. Llegeixo en veu alta poemes de Foix. Escoltant-los, m'admiro dels seus ritmes perfecte...

Dorm en la teva pell la pau del món. Jo m'hi embolico, jo, mentre m'enredes, tu, amb els teus braços plens del ritme dels segle...

Tinc tres amors, la terra, uns versos que s'hi arrapen i una dona que beso amb besos de cristall. Tinc tres amors, amiga, uns verso...