Què és aquesta beguda sinó el sol d'abril, espremut com una taronja al meu got? Xarrupo el foc, bec i torno a beure, estic borratxa, sí,...

      Abril, abril,       abril gentil;       abril, abril,       que vals per mil! La larva s'ha deixondat i `l cuc torna papallona; l...

                                           A Pablo Neruda M'agrada quan rius perquè estàs com present, i el teu riure és meu sense haver...

  S'estimava més guaitar, tot ençà,       les menudes coses coneixents.                      VÍCTOR CATALÀ cullen mores. els dits tacats...

M'han començat a dir Senyora vostè perdoni a l'oficina de correus. I jo no sé com, ulls d'òliba, se m'ha es...

Els destins complexos que no sabem ni volem saber són aquí. Ens miren rient i ens fan pessigolles tal com el vent fa fimbrar els plançons de...

Impulsa un batec, esclata, entén que vol créixer, brollar, trobar potser un dia, qui sap si llunyà o no, allò que anomenen plenitud. I es de...

La música és emoció i alegria, em fa riure i se m'endú les pors. La música m'alegra els dies envoltant el món de colors. Em calma l...

Després de tants d'anys, de tant de temps, han tornat a cercar-se en aquesta ciutat plena de records gairebé oblidats. Han tornat a cerc...

Tenies set o nou anys i esmorzàvem; trobe que era un dia d'excursió, aquells viatges d'estiu en família que no recordaràs, en acaban...

                A la meva mare I De quan la meva pell t'era paret i sostre tu ja no te'n recordes Ningú serva la pau primera a la ll...

Quan he despertat, he vist el mar, una mar llisa, suau, tacada per la boira. T'he mirat i dormies, el cap damunt meu, amb la penyora d...

El bosc, l'antiga foradada verda, s'ha retallat en claustre delicat, i cada capitell és un brodat de fina malla, violeta i púrpura. ...

L'espurneig que ja us guaita, una mica perdut, a la mirada: aquesta és l'alegria. L'alegria, l'amiga que se'n riu quan r...

Jo no sé per qui tocava la campana del meu cor: per la terra fonda i blava i la posta, que era d'or; per la olor de la ginesta, i el cel...

Ara que ja de tanta cosa torno... No em pregunteu, que no sabria dir-vos per quina brida m'he sentit lligada. El cor encara vol tor...

La bona cançó, la de l'aigua clara, la de l'oratjol entre el verd pinar, la del nin dormit que canta la mare, la bona cançó voldria ...

Girona tota estesa, enfredorida, s'emmiralla en el riu indiferent; té l'aire d'una noia emperesida que duu el passat florit al p...

               A la memòria del poeta Joan Vergés El vers i el cant es fan per viure i respirar ーtemps aturat i un immens espantー totes les ...

L'una sospira, l'altra somriu com aguantant-se el riure, de l'altra els ulls pregunten sense preguntar res a ningú. la d'aqu...