«Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,         la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,      ...

   I Evoco únicament la imatge d'un capvespre al pont de pedra, en rosa. Neguit de la incertesa, aigua aquietada del riu. Cla...

Heu-me aquí, asseguda sota un arbre, a la vora d'un riu, en un matí assolellat. És un fet ben sotil i no passarà pas a la història. No é...

Hi ha mots que saben d'esgrima, i mirades, de deveses blanques. Cal bussejar les ànimes per aprendre a saber qui som. Sota la p...

Pedres a la butxaca ens menaran al fons. Hi ha un silenci d'algues en moviment, una crida que tot ho emplena. És possible no respirar? F...

Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar, i ara és el riu un sediment de pedres. Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir, ...

Hi havia un mar lluny de tu sense arena i sense calma, gavines cegues al far, tres peixos dalt d'una branca i una ciutat treia fum sempr...

Rateta, rateta si vas a la font no caiguis a l'aigua perquè no hi ha pont. Rateta, rateta quan passes el riu no mires el sol que no tot ...

Com una carpa de circ, el Montseny blau sobre el cel rogenc i la boirada, solca el Tordera i amb la vela empeny els ormeigs de Montnegre i l...

No és massa habitual que, com avui, viatgem plegades en un d'aquests allargats artefactes que ens fascinen i retrobar, en arribar a l...

Vaig veure països de pedres i de rius on els núvols obscurs com les aranyes roseguen el perfil morat de les muntanyes entre postes de sol ro...

Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

Només el foll persegueix la llebre entre els avets, sense atrapar-la. De nen volia abastar el riu amb la mà, tot fent almosta. Però ara miro...

I si ens hi abandonàvem? El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No ...

Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...

El jo que no soc a mi s'adreça amb fragmentats bocins del que vaig ser. Les paraules no poden dibuixar tants anys efímers, s'enfront...

Riu amunt, perseguint les fondalades, avancen els llaguts que s'endurà a qualsevol altra realitat la densa consciència de l'aigua. E...

Com un fruit del silenci amb ales de solitud, com planta pionera he arribat a aquesta illa blanca. Quantes bufades de vent! Quantes tempeste...

O tu, cor meu, que bellament jugares en les cruïlles d'un vergê exquisit, oint el doll de les fontanes clares, oint dringar l'estel ...

A dalt de la muntanya que domina com miranda els bells termes lleidatans, s'enlaira un campanar fet per gegants o per homes de raça gega...