S'ha deixat caure una estrella i rodolant sobre el meu ventre, desvetlla somnis caducs, per impregnar-me de certesa. El pensament mut és...

Prop teu, infant, la nit de desembre constel·la el seu fred i tenebres baixes. Una fada d'argent et guarda de la por que mou l'única...

  ( Vita flumen ) On és la incertesa? Tot rodola, camina, llisca en un transitar desbordat i tranquil. Tot guspireja en abastar la fugacitat...

Rodolem com pedres al sender fins caure al cor del tàlveg o al mig del cardassar. Hem vist néixer tanys en soques mortes on el rou p...

EL vent aixeca la faldilla a les margarides i el món comença a rodolar cap per avall. És evident que les fades són totes rosses i viuen am...

Soc pluja entre les saules i el xiprer i m'enfilo a la nit per vigilar-te el son i florir com els astres. Soc pluja i llisco entre ...