El temps és un perjuri encès, balança amb ors i grans deixies on l'alba es fon i dicta el pes de tanta mort i vida tanta. Rom...

Ara que et veig reflectida, allargada silueta, casa estreta i ocell negre de vol baix, en els bassals, vols dir que romandràs sense esvair-t...

Com heroi, ja ho saps, m'he esmunyit: no tinc el tipus per donar cos al rol, tímid i cohibit, insegur de cap veritat. Però no importa qu...

Al jardí plou. L'herba és dreta: petites agulles erectes, antenes de la terra, esponja negra. I jo romanc callada, profundament retreta,...

                     L'escric amb ràfegues de llum                         solcs gelats, vapors d'avions                            ...

Després de tants d'anys, de tant de temps, han tornat a cercar-se en aquesta ciutat plena de records gairebé oblidats. Han tornat a cerc...

A alguns la solitud no els fa mal, i em sento plena de rancúnia perquè no són com jo; perquè una no pot fer res més que avançar, perquè una ...

L'instint del córrer de la llebre, l'aquí romanc de les arrels, el cop del riu contra les pedres, la llum i el foc del sol-solet... ...

 Cada any, la terra, plena de l'amorosa càrrega dels gèrmens, passa del dolor mut  —el glaç, la boira— a l'alegria de la primavera. ...

Vull tenir una casa enmig de la mar, amb murs fets de pluja i tendres paraules, per sostre un immens cristall per mirar el cel en les nits m...

                                                       Gener 1915 Fill meu, tu no tenies l'edat d'anar a la guerra. No hag...

Tots els meus poemes sobre la primavera romanen inacabats. Per culpa de la primavera que sempre té pressa, per culpa de la meva disposició q...

L'arc de les celles, que tot just es formen, dibuixa una bella cúpula a l'aire. La sosté el borrissol dels àngels que guarden l'...

Callar.        Romandre estranyament entre seqüències com si la llum no fos dels ulls aquesta nit. L'impuls salvífic recorre l'esque...

Llum atrapada en l'aspiració de la glacera a romandre en el somni blanc de l'eternitat. Allà on el naixement és una taca de món cont...

Canviar el rostre i fins el gest de llevar-se, el cantó del llit, les paraules del vespre, canviar, substituir, reemplaçar, mudar de costums...

És en aquests rars moments en què romanc absent quan realment soc. Tota aquella qui es desprèn de la lletra entrada amb sang. Tot...

Quan arribes als 50 no ets vell ni ets jove, no ets antic ni ets modern, no ets dèbil ni ets fort, no encetes la vida ni ets a l...

L'arc de les celles, que tot just es formen, dibuixa una bella cúpula a l'aire. La sosté el borrissol dels àngels que guarden l...

El temps no t'ho dirà, però jo t'ho vaig dir, el temps només coneix el preu que hem de pagar; si jo t'ho pogués dir, t'ho...