Les campanes de Palau, qui les branda? qui les mena? La volada, cel amunt, qui l'ajunta i la dispersa? Per què es mou el gira-sol? Qui t...

Amb l'ull de l'ovella et miro amb l'ull blanc i viola de l'ovella amb l'ull blanc i cec de l'ovella a l'ull cec ...

       Mon cor s'adona        del passerell que havia refilat tota l'estona; i amb tu en els ulls, no m'adonava d'ell.      ...

Clareja al pati. L'aigua mort sobre l'herba. De sobte, el dia. És primavera. Una nota s'escapa del pentagrama. Tornen al poble d...

Havia nascut enmig del blat i feia petar els dits. El guix blanc creuava la pissarra verda. La rosada, m'ha tombat a terra. Jugava amb l...

El fred ve d'un país blanc amb la pell tota glaçada. Té al cor un àngel de neu amb dos lliris de rosada. El fred és un home trist que no...

Límpida, delicada i tènue  la llumera del matí talla les tenebres i  les ombres de la nit. A la platja, muda i silenciosa l'escumosa boi...

Freda de nit que se'n va i de rosada una herba poca ens enfebra el turmell; l'aire és a punt per al cant de l'ocell: l'alba ...

Somriurem quan tot falli. Abraçarem el temps junts quan el món s'encalli. Somriurem quan tot falli. Guardo una vida a cada instant. ...

              va,tu,leggera e piana En la nit, en silenci, llegeixes un full no escrit: per on heu desaparegut vosaltres, hores embruixades...

Donem-nos la mà, és l'hora de l'alba. Donem-nos la mà que l'ombra se'n va. Desperta, rosada, la pau del jardí. Amb l'últ...

No són perdudes les gotes de rosada sobre la terra. Jo visc tota amarada de les dolçors antigues. Joana Raspall. Ales i camins.  1991

Aigua matinera, rosada del prat, dius bon dia a l'herba gemada del prat. Aigua riallera de dintre els bassals, quan el sol et c...

La realitat demana que també això sigui dit: «La vida continua.» Ho fa a Cannes i a Borodinó, al Camp de Kóssovo i a Guernica. Hi ha ...

   Que l'home que fa la pastera, de nit, al forn d'En Pió, al carrer gran, sigui el mateix que aboca sacs de farina de força als ...

Damunt d'un prat verd mullat de rosada, he vist una flor, una flor amagada. Primavera et dius ㅡoh, flor benamada!ㅡ i pel mig del...

Déu mirà l'espai i jo vaig aparèixer, fregant-me els ulls admirat del que vaig veure. La terra fumejava, no cantava cap ocell; no hi...

Cel de la terra que ens duu, brancatge amb el fruit madur, cant de la nostra agonia, veu segura en l'insegur:        Maria. Digu...

com una rosada de silencis           damunt els camps margenats amb pedra seca com un ídol foragitat                     del cor dels ho...

Paperines blanques de sucre-de-pol·len. Sou refugi discret        de rosada                  i marietes. Lola Casas.  B...