Damunt del blat que oneja                          com una mar daurada de rígides escumes                          i d'estimats perills,...

Es bada el cor de la ciutat en un sentiment volcànic, les llàgrimes cremen com lava, roselles de sang taquen el mosaic de Miró. Una dalla se...

No em puc queixar de gana, El meu menjar baixa dels cels, Però temo pel déu Que es nodrirà amb mi. Soc massa negra, soc massa trista, La mev...

I el vent deixava dintre la rosella granets de blat com espurnes de sol —només per dir com és la boca d'Ella: com la neu ros...

    A L. Anem, les fulles caigudes voleien als barrancs però la cançó no té casa on tornar. Anem, al glaç hi ha llum de lluna que ...

                                    Catalunya Muntanyes blaves vetllen cases apilonades sota un cel que és un teixit transparent que ...

              Ia Finalment les construccions de l'home retornen al paisatge               Ib Per fi vençudes les construccions ...

Com se t'ha arrugat, rosella vermella, el vestit mudat tot just estrenat? Potser ha estat el blat, rosella vermella, o el v...

ara no vull cap elegia vull la dansa el gir d'aixada que obre el solc l'aigua que avança al ple del sol el ball del vent amb ...

Crec encara en el destí dels ulls i en la remembrança d'un món en què vaig cercar somnis i promeses, en què vaig respirar territoris...

polsim, polsim, pètal de la rosella, bé que es desfà, ala de papallona, del límit neix l'extens vol de la música Edat de fang...

He d'agafar els pinzells, barrejar colors i aquarel·lar l'instant d'aquesta papallona. Rosella capriciosa que se m'esc...

Què hi haurà per suplir l'entusiasme del blat, l'alfals, les secles i el panís? Aquest salvatge entusiasme espès de roselles,...

Una serra com l'espina dorsal d'un gegant de terra, com un ball de muntanyes solidàries que s'agafen de la mà i riuen el cont...

I el vent deixava dintre la rosella granets de blat com espurnes de sol —només per dir com és la boca d'Ella: com la neu rosa als ...

Alt brilla el sol amb esplendor que crema; de tant en tant l'alosa es deixa caure damunt l'espiga d'or que el vent pentina....

Quina meravella,      la rosella,      tan bella! Vestida de vermell   taques de color damunt d'un mantell   virolat de verdor. Qui...

Entre el febrer i l'abril              febril esclatarà la rosella. Inèdit P. 114 Emili Sánchez-Rubio, dins,...

Vermell, només el crit sonava gerd de la corol·la, plàtera de l'aire rebullit d'aquesta tarda àptera. Calitges sobre el llun...

Terra i cel. Humà, diví. Esperit i matèria. Zeros i uns. Foc. Vida. Energia. Blat de moro vermell, kaqajäl. Un roig com sang emplena el go...