desintegra`t cap a dintre perquè el cos parodia un cos antic un antiquíssim rostre i som mirall      d'escriure's sense perquè, sens...

Si deixes aprimar l'amor se`t faran feixucs els dies i les hores, et fiblarà el corcó de la covardia d'haver triat una egoista orfan...

            ella es dibuixa una dona que es corda el vestit            espatlles nues              pell negra            mans negres        ...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...

Què dius, infant amb el teu gest lliure i la joia al rostre...? Dignifiques el món només en néixer. M'arriba de tu la força primigènia d...

En aquest crater        de plata pura fet per a la casa        dels Heràclides, on regna l'elegància         suprema —heus ací flors del...

Recordo quan em volia arrencar els ulls i la pell i els cabells. Quan em volia esborrar el rostre. Quan els matins eren cops de puny a l...

el meu rostre a la finestra travessa horta i vagons mentre vaig envellint andanes del destí sense angoixa ni feres neta          purga absol...

Tinc por que el teu rostre s'apoderi de mi, que es torni meva aquesta pell gruixuda de dinosaure que no plora. Per què l'èxit és un ...

Si el seu rostre estimaves com un jardí on creix el narcís flairós i la rosa rogenca, amb més i millor passió l'estimaràs, ara que amb e...

Dos veïns desconeguts que mai no se saluden quan s'encreuen, un dia es descobreixen l'un a l'altre en un país llunyà, com és ara...

No em podia imaginar que em trucaria un ocell i em diria que volem plegats per aquest món. I encara que jo sense ales i ell sense rostre hum...

Vindran altres paraules que ens canviaran l'arena i l'aigua de la platja de llum en què vam nàixer. Si ja no bat la mar el silenci d...

No s'aturen les aigües a emmirallar-me el rostre. Millor, que no s'enduguin la meva imatge al mar. M'agrada mirar el curs de l...

Entre les mans em creixia el seu rostre. I fou la meua pau sentir que ser mortals és la presència atzarosa de dues galtes tèbies en plen...

Drac ciclòpic, banyut, d'escata pètria. De nit peixa el ramat en camp llustrós. Les lluminoses flors salten per l'herba: són pàl·lid...

Per un somriure germà del bes més fràgil cavalcaria des dels poemes més tristos fins al llevant d'un rostre. Jaume Medina. Encalçar el v...

CONTRA EL MENYSCAPTE contra el cec formiguer la voluntat de tot un món blanc mur dels rostres la més antiga exigència: sí, algú que se m...

Escala de la llum enlaire, enfiles un a un tots els estels, la dansa dels absents, nàufrags de rostres, reescric amb tu les lletres des d...

D'aquest rostre que em torna el mirall, desconec tots els trets menys l'esguard, testimoni del temps jovençà. Jo soc jo, com ho era ...