A casa hi guardes silenci i una poma, per menjar-te a les set; el roure fet taula i cadira; l'amor mai cordat; ben estès com el pàmpol q...

Del parpallol batega l'ala fina quan s'és posat en el clot de ta mà. Ne guardaràs la irisada polsina, bes tremolós que t'he volg...

En variacions sens fi sobre un tema les ones venen tot puntejant les roques. Una i una altra s'hi alcen en llargs murmuris fins a trenca...

L'alzina i el roure són dos bons germans. Tots dos esgarrapen, tots dos fan aglans. L'estiu els ajuda a ser bons companys. Quan glaç...

                                A Amàlia Tineo Només un arbre, a la vorera, porta el tremolor del mar, i el frec de fulles retorna el benefi...

Quan bullo un xic d'arròs o rego les begònies el que existeix es bada en l'acció més senzilla. Tot és planer: el roure, el bruc, el ...

En lluita entre tu i la poesia, no em pots pas arrabassar aquesta dimensió de llum, ni enderrocar el dol de la fe perduda, aquesta fe tan gr...

Cirera d'arboç,      fruita bosquetana, rústega de pell,      color de magrana... Entre romanins,      boixos i argelaga i rour...

Amb les lleus passes del record Ara camino en la nit closa Sota aquells roures sempre verds Salvats d'un temps de glaç i boira. ...

... Com dos gegants d'una llegió sagrada sols encara hi ha drets dos campanars: són los monjos darrers de l'encontrada, que ans...

A punta d'alba me'n vaig, l'estrella del dia em mena: clara i blanca, pel damunt de la mar i de la terra. El peu trepitja a...

Abraço, abraçaré el contorn exacte que situa una illa dins l'amor, però no renuncio -massa amples són els braços- a tot aquest pai...

El tren anava ple i sols quedava el goig de mirar per la finestra. Camps de la Segarra amb l'or del blat espetegant sota el so...

Als boscos màgics on d'infants jugàvem, Palaus efímers amb columnes d'hores, No hi ha camins que t'hi puguin portar. No cerqu...

Esperança, Màrius, Mercè, prou per avui; ja us he escrit prou bogeries.  De bona gana faria pam-i-pipa als vols espessos de gralles que pa...