Tot és reduït a runes, Els límits de la misèria obren la porta als vencedors, l'escassetat esdevé fera dins els cossos dels vençuts. Un ...

el cor detura els gemecs de l'aire quan la son li guanya. l'ombra és la que tremola en la sepulcral senectut dels morts. si la por f...

el somni és un bombardeig allunyat. les arrels de l'arbre creixen sobre la destrucció de la ciutat, somia (l'arbre) aquest bombardei...

Això era un temple grec en altres dies ーoh, que llunyans!ー consagrat a Demèter. Runes esgraonades ara són. Ahir i avui, el mar, lla baix, b...

Estima, estima, estima, diu el Percy. I corre tot el que puguis per platges daurades, o per runes, o per polsim. Després, ves a dormir....

M'encanta observar com la Petia i en Lars es miren als ulls. Ah, si fos capaç d'embotellar aquest intercanvi de confiança i de ...

Vaig a la papereria, a cal Gorina, cada dia. Pels racons ploro l'absència dels meus pares mentre escric coses inaudites. Quan el c...

Lleu s'enfonsa la neu sota passos obscurs, a l'ombra de l'arbre Alcen amants les rosades parpelles. Sempre les crides fosqu...

La vida està feta de runes i de vidres. Tot el que no és silenci és vertigen. Mira per la finestra: no hi ha persones ni colors ni obje...