El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

És bogeria de tothom, l'estiu, tràfec d'obres en la ciutat abandonada. Cadascú és la fase terminal, cadascú és l'estiu, aquest e...

Mentre encara no se sàpiga res segur perquè falten senyals que hi arribin, mentre la Terra segueixi encara diferent, com fins ara, dels plan...

De l'amor a la vellesa, creada amb síl·labes aquoses, de la remor subtil que discorre sota els raigs de les ones i entra en l'extens...

Una pàtria té algun sentit quan és la boca que ens besa al parlar d'ella, al portar en les seves síl·labes el blat de moro, les cig...

hem vingut per repetir-vos la terra, per fer servir síl·labes i nombres endreçats per dir de nou el món, per refer i per servir. per me...

Parlo del mar a la tardor, quan nedem per un bosc de fulles caduques. Cada cop serà més freda l'aigua, més gebrat el camí. Però no d...

Trobar-se al mig del matí dividint l'alè de l'aire amb les síl·labes dels ulls... Aus de migdia que contemplo, signes que esc...

(versió lliure de Berta Piñán) Traço al paper els pocs signes que em surten bé: noms de l'amor, el de la mort. Compto les síl·lab...

Jo també havia observat que, per bé que tenien  el mateix nombre de síl·labes, la pronúncia  d'una de les frases semblava més llarga....

No, no li diguis a la fulla que s'aturi: ha de venir l'hivern. Acumula llenya, menja i espera, espera l'hora de la neu. Pass...