Si deixes aprimar l'amor se`t faran feixucs els dies i les hores, et fiblarà el corcó de la covardia d'haver triat una egoista orfan...

Terra que acull i que crida a la terra, impune finalment la voluntat, absoltos bruscament els sentiments; saba de sang que segueix a l'a...

Un altre any, i l'esplet encara no demanca; l'esplet de les cançons, malgrat ma testa blanca, si no prou exquisit, almenys fou abund...

Tenen la verdor exuberant dels jardins tropicals, els paradisos on renunciem a l'amor, la tesor de les flors aquàtiques, la saba espessa...

Plantar sobre la terra els peus. Ja no tenir por. Sentir com puja la saba, amunt, amunt. Créixer com un arbre. A la seva ombra aixoplugar al...

A LLÀ on l'aigua es confon amb les flors per captar l'aparença d'un somni, o el color de la pensa exposat... Allà on l'eco d...

el somni és un bombardeig allunyat. les arrels de l'arbre creixen sobre la destrucció de la ciutat, somia (l'arbre) aquest bombardei...

Vull ser  terra per a les arrels, lentitud del temps; saba o sang dolça i espessa. Retornar amb l'ocell que fa niu en la llum tamisada a...

Minsa espurna, llavor d'un drac rabiós que engoleix el bosc. Emmudeix el silenci. S'extingeixen les flaires. Recòndits afraus...

Una blanca paperina de pol·len i saba fina. Lola Casas.  Retalls poètics.  2001 Il·lustracions: Gustavo Roldán

Aiguamolls pletòrics d'encenalls i un foc indecorós. Turons empeltats de saba carmesina. Laia Llobera i Serra. Cicles , 200...

potser ara tot podria ser. i potser tant seria anar-se'n o restar a l'aguait entre les ombres. hi ha un jardí que amaga ...

Gràcies per ser un pont creuant l'abisme. Per ser vent fresc quan fa calor. Per ser un estel en la nit fosca. Gràcies per fer ...

Què hi haurà per suplir l'entusiasme del blat, l'alfals, les secles i el panís? Aquest salvatge entusiasme espès de roselles,...

Impressió de Barcelona -De riu a riu, del mar fins a la serra, creixen fàbriques, temples i casals, com si encantada fes aquí la terra...

Una xicranda florida enlluerna tot el món. Flama fosca de la terra que amb color de cel es fon. Esclat de púrpura malva sobre el...

Figuera: des de quant temps que per a mi té sentit això, que quasi et saltis la florida i que recloguis el teu secret pur, sense vanar-t...

s'escola lent el murmuri dels mots, l'aigua secreta sota el bram del carrer, quan a poc a poc veus passar els estranys i ...

                  Mare nostrum Cel i mar lluen blavors diàfanes en competència. L'oreig anima-s'hi, i jugant amb les ones...

Soc la branca més vella que resta en aquest arbre que ara llueix l'esplèndid brancatge vigorós. Passant, les primaveres hi han fet ...