Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...

Breu, com un instant, sorgires. I sense saber com, en ocell transformat volares damunt les teules de casa meva. Jugares un moment, sostingut...

                     A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

Us espanten les flors perquè sou troncs. Troncs vells i fibrosos o tiges que voldrien ser troncs. Car sempre us han dit que el que...

La meva força et pertany. Ho he sabut des de sempre. Des que les mans dels que et precedeixen s'obren a la calor de         les...

Sardanegem mentre la cobla broda les notes del que escolta o vol comptar, unim-nos un cop més dintre la roda i fem que el seu avui tingui de...

Saber que ha arribat  el moment de retenir aquest gest, altrament efímer, perquè perduri en el record i així retrobis en els mots que deixes...

Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...

Quan et miro, xiprer, i et sento ric de mirades, de penes, de tristeses, de joies confinades sota el silenci verd o la fredor, o els braços ...

Sentir només, saber de cada cosa el nom senzill, el simple nom, carícia com de l'abril damunt les noves fulles, mentre la llum de pluja ...

Però tu ja ho saps que formem part de la mateixa muda -la pellofa del món-; que amb prou feines veurem el lluc de llum arrelar-se'ns als...

Com el pastor mitrat que fa visita als seus fidels i té per cada u mots de consol, farina pel dejú o pel sedent un trago de vi bru, va pels ...

Invocaré l'asfalt de l'ombra, les dents que com les pedres es podreixen, els nombres cabalístics de la pell vençuda, els morts ressu...

                             Vam néixer a temps.                                    BOB DYLAN Te m'estimo travessant-me quan t'esque...

Vull ye-ye. S'acaba la tinta. Podré oblidar les grans veritats? Què faríem sense signes d'interrogació? Aleshores potser deixaria d...

          Dedicat a la Mercè. La veritat oneja al vent, i cada bri d'aire et bufeteja els somnis fins a convertir el teu son en fum. Què...

Tot es mou. Corrents d'aigua subterrània desgasten els nostres peus, com còdols. Sabem que tot passa i res no espera. Sabem que l'er...

És el silenci qui gesta l'activa dicció de l'inert. Les mares qui alleten les goles que esquincen el dol. Sabent, —d...

Quan l'última que escric és la paraula més dolça que sabia a frec de cossos, s'allarga la ciutat com una dansa d'aurores per fin...

Quan tu cantes i és de nit tots els grills festegen i congressos de reumàtics i violents vigilants mesuren el blat amb escaires. Soc el capi...