Hi ha mots que saben d'esgrima, i mirades, de deveses blanques. Cal bussejar les ànimes per aprendre a saber qui som. Sota la p...

Veient tot de sobte algunes congestes al lluny arrapades al bac d'una carena i brillant amb una claror que sembla venir de dins, uns qua...

Les ombres del pi que vas talar l'any passat. Les branques  que es retorcen i crepiten. Llenya que s'encén i crema com es cremen els...

És més fàcil desxifrar l'alfabet egipci que aquest instant. Impossible saber què significa l'edifici enllà de la finestra, o el gest...

Si tots tinguéssim una paraula exacta, una només, una paraula nostra i obeïda, un caminoi de llum per a un sol nom d'una cosa qualsevull...

Com boira etílica la nit i amb la primera claror del dia sabré si toca -o no, l'enyor del temps passat. Si no puc mirar enrere, la...

No venen, fugen, en vol lleuger, de l'hora negra del son. Sempre han sabut, tan fràgils, de mi el dolor i el goig! De #en vol lleuger Mi...

Sense tu, no hi ha tornada. L'heroi, que Homer va imaginar, s'enyora dels teus ulls aquest ponent d'estiu, mentre el sol declina...

Deliberadament tanquem la porta; a fora, el sol i el vent, els camps i l'horta; a dins, molt sola i molt endins, la Meravella; ardent, l...

A la mesura de les teues coses he disposat la casa, les parets, el color de taronja de la cuina, el pilar cara-vista del saló. He obert les ...

Jo era feta de prats verds i de cuques de llum. Però algun nen gran em va prendre el grill, la cigala i la lluerna que s...

Saber que la vida es fa sola, que no la pots preveure ni planificar, és això que ens calia aprendre. Que els munts de coses inventades per o...

Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...

Breu, com un instant, sorgires. I sense saber com, en ocell transformat volares damunt les teules de casa meva. Jugares un moment, sostingut...

                     A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

Us espanten les flors perquè sou troncs. Troncs vells i fibrosos o tiges que voldrien ser troncs. Car sempre us han dit que el que...

La meva força et pertany. Ho he sabut des de sempre. Des que les mans dels que et precedeixen s'obren a la calor de         les...

Sardanegem mentre la cobla broda les notes del que escolta o vol comptar, unim-nos un cop més dintre la roda i fem que el seu avui tingui de...

Saber que ha arribat  el moment de retenir aquest gest, altrament efímer, perquè perduri en el record i així retrobis en els mots que deixes...

Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...