Vaig preguntar a la sal pel secret de la seva existència i ella estirà els llavis des de rere el pot de vidre, fetillera rima de deserts, in...

Coralls que dansen entre la profunda tela de la queixa, que no cicatritza perquè no té epiteli. I les paraules n'arruguen els laments, i...

L'aigua s'aquieta als mosaics bizantins. Esmola segles, intima fosques... i va llepant-se llagues de sal i vent. En la ferida...

 Arvo Pärt En equilibri al seu filat, les tórtores. L'engany i la certesa. El plany, la consciència. L'alfals segat al vespre. La na...

    poema de tres tankas Oh!, mar salobre, et miro amb ulls de terra mentre somnio que cavalco en l'onada dalt d'un corser d'esc...

de les llanternes del cel, del mormol del fullatge i del silenci. L'oneig t'engronxa l'amor de la sal i les fondàries. Dorm serè...

Potser no tindràs memòria després de caminar damunt les onades assaborint-ne la sal, però l'olor de profunditat que va estampant la roïn...

un Sol d'hivern i un Sol d'estiu van sortir a passejar per l'arenal agafats de la mà, i al vespre es van fer un petó amb gust de...

Un llit de cel s'estén fins als confins líquids de tanta llum que es vessa, nua, damunt del fang en què la vida arrela. La llacuna és l...

Venim de les més grans fondàries, d'un món cap per avall, d'allà on el sol primer s'afaita davant el blau mirall, d'allà on ...

Sobre l'arena a fosques la lluna ha obert camins que travessen la mar – línies d'aigua i sal que parteixen les ones. Sobre les...

L'hivern clos perdia espai. Se'ns han fixat estàtics els instants, callats. Cap còdol no sentim, no es despulla tardà el matí de...

Hi ha uns camins per l'aigua i uns camins per la terra. Les gents d'aquests indrets coneixen els pendents i les marees, i l'a...

Marinera, a l'hora que desfermes les sivelles creix la sang aigualida que obscureix l'arena. Al ventre dels vaixells s'hi cou...

A cada amic, cisellador d'imatges I caçador de mots, voldria dir-li: - Fes-te llavis pel crit d'aquesta terra. D'un a un...

                            II Quan el sol mor; la llissa salta sobre el riu i clou els ulls. La marinada calla, abraça els joncs, ador...

Pare, la mar -irrevocable i justa- arrima al port la càrrega dels dies, a coberta del fred i de la sal. I en els bocois de plata que adm...

Com la tinta bullent o la febre dels mots que perleja en el front del poeta. Les perles de sal i d'aigua són els seus versos tr...

Blau marí quan el fons és cel que baixa al corall de l'oxigen. O un verd obscur si l'horitzó avança pel bosc de les algues. ...

La roca oberta. Claustre marí, incendi de la sal en la fibra calcària. La llum estesa en arc a la sortida. Reducte retallat pel so...