L'abisme em reconeix. Els meus extrems el reconeixen. Als marges del jo hi guardo els amants prohibits i la força imantada que m'hi ...

A través de l'aigua ho aprens tot. Gairebé. El peu d'una foto buida. La soledat sonora, la sents? Tot el verí. Però no el recordes. ...

La vida és el secret més bell. / Mentre duri, tots hem de xiuxiuejar. (Carta 354, a Elizabeth Holland, primers d'octubre de 1870.) 117 E...

Les arrels del pas del temps han obert escletxes, cobrint somnis amb el tapís de l'oblit. M'endinso en el poema, la ment s'allib...

Airet del matí, cabellets de seda, plomissol de niu, farem rotllo, rotllo.     Qui plora?     Qui riu? Picarol d'argent, saltiró...

Amor, perquè sabem els nostres anys sé que algun jorn caldrà donar la terra. Val més saber trobar el començament, car és tostemps refugi...

En la sorra,    amagat, hi ha un tresor    oblidat No hi ha dracs    que el vigilin.     Ni pirates que desfilin.  No té clau No...

(versió lliure de Berta Piñán) Traço al paper els pocs signes que em surten bé: noms de l'amor, el de la mort. Compto les síl·lab...

El secret de la felicitat no hauria de ser mai la resignació. Ponç Pons. El rastre blau de les formigues , 2014

On és el vent, que el sento i no el veig? Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers, em xiula a l'orella cançons i secrets. Em fa p...

porto el teu cor amb mi (el porto en el meu cor) mai no me'n separo (a tot arreu on vaig hi vas tu, estimada; i tot el que existeix ...