Retrocedir a un segle concret amb la dalla del temps furtiu i un cop allà, esmolar la destresa de ser sempre a un indret arrecerat, i voler-...

                                       Deixeu-me sol, que só molts i fressejo                                       aigua i fullam pels clo...

L'aigua s'aquieta als mosaics bizantins. Esmola segles, intima fosques... i va llepant-se llagues de sal i vent. En la ferida...

La llum plagiària de la lluna, la seva forma de brillar que és la ferida de la nit i epitafi sagnant del dia i dels ossos del sol sepulcre i...

No mates, ni cures, només, indolenta, fas que afogues una saviesa de segles. Narcís Ribes. De sediments . 2017 Epíleg de Jaume Bosquet

Et sembraria de besos perquè et florira en la pell tota l'estima dels segles. Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre . 1997 Prem...

Era un altre món on les llàgrimes no existien i tot ja estava dit. No quedaven trinxeres de resistència. Feia segles que el verd havia escla...

Crec en el captaire que era jo mateix, fa segles, i en el germà bessó d'una mirada oracular. Dona'm la mà: tremolo. I envelleixo com...

Quan em llegiu –ara fantasiejo–, vosaltres, els poetes adolescents dels temps que han de venir. i em desxifreu, tan pacients, a cop d...

De nit em sé, quan oblido i respiro, aquest gemec de vent entre les branques. I em reconec de sorra com m'han fet  innombrables se...

Estimo aquest cel i aquest sòl que ensenya dents de roca a les genives de la terra desafiant el vent dels segles. Estimo la cançó dels r...

La neu cobreix el circ dels segles. Els nans fa temps que es mengen les paraules i els tigres van morir d'assalts ardents. Només le...

EL meu nom no és un nom de flor. No és venerat cap dia de l'any. No admet diminutius tendres que convidin a pronunciar-lo baixet, com...

Et sembraria de besos perquè et florira en la pell tota l'estima dels segles. Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre .  ...

Contempleu a poc a poc, en velles xilografies, segles morts, cendrosos dies, un allunyat món barroc i senzill alhora, foc secret,...

Has restat oculta sota la pols de tants segles en terra germana mentre tos fills eren àvids de la teva Saviesa. A la Verge dels Bons ...

Fins a la punta de la rel més cremada Blaus d'aigua dolça El foc t'esquinça Quietament et vetlla la neu dels segles Vertica...

Cauen les branques amb tambors de tempesta. Dianes del llamp. La flauta del vent i la cursa dels núvols. Bressol d'onades. Sequ...

Dorm en la teva pell la pau del món. Jo m'hi embolico, jo, mentre m'enredes, tu, amb els teus braços plens del ritme dels segle...

Ermita de Santa Anna Amb blaus brevíssims reconcilia lenta saó de segles. Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre.  1998