Sonina d'alexandrins La serena mirada em parla en quietud del teu fer tan valent, pels senders de la vida; potser pe...

El cel llanguí ja massa i torna a resplendir i de pupil·les la font sembra. Serp renadiua, ídol esvelt, riu jove, ànima, estiu tornat de nit...

Et sembraria de besos perquè et florira en la pell tota l'estima dels segles. Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre . 1997 Prem...

Potser sembrar la vida està més a prop de la veritat que de l'esperança. Clara Peya. Liti-o .  2020 Il·lustracions: Wara de Ormaechea T...

E l cel és un camp ple de meravelles; l'ha llaurat el Sol, la Lluna és qui el sembra. La llavor que hi cau tot seguit arrela; arr...

Els que sembraven prenien paciència per la collita. Hora foscant gaudien del fruit i els confortava. De: De neu promesa i altres circ...

A la vulgaritat, a la mediocritat i a la ignorància activa, els he sembrat tres llorers perquè puguin coronar-se'n. Antonina ...

Si tens temor quan penses en el fred del teu hivern particular, recorda que, a més de les guitzes de l'atzar, s'oculten les sorp...

Ara de vell entro en les coses jo que hi passava pel costat i, finalment, veig les roses que sempre havia mirat. I només ara, després ...