Sempre tindrem menys paraules que món. I és una sort. Roc Casagran. Direm nosaltres . 2018 Pròleg de Feliu Formosa.

La poesia, com l'alegria, s'encomana.              Com el camí, es va fent.            Com la sang, circula a gust. Com el paisatge,...

així hauria de ser per sempre. per sempre. el llibre sobre els genolls, el foc a la vora i el matí d'hivern que anuncia la pluja. que pe...

Estimo la ciutat perquè estimant sempre, per sempre més, s'hi guanya. Ploro per algunes cantonades, per les víctimes de l'holo...

Com tu dius sempre: «No descarreguen pedra els núvols grossos» Jaume Creus. Calotips i instantànies.  1993 Pròleg: Salvador...

Alço el vol perquè les lletres es formin són les idees que travessen l'espai i el text es gira desplegat i estrident és el ...

Sempre hi haurà una pàgina amb ales als peus sempre hi ha un àlbum que en girar el full                                torna a...

Rondinar sempre sempre perquè no ets on ets si el que no tens no ho tens si no entens el que dius i el que dius no s'entén no call...

FINS que una tarda qualsevol,  a l'hora de tancar, vingui la bibliotecària i em retorni a la prestat- geria on pertanyo, al lloc precís...