No reconec de sobte l'habitació del meu apartament, com si els ulls foren pols com si les enquadernacions retines blanes. Recorde haver ...

La rosa vermella no és per a mi. Sant Jordi em durà molt més que una rosa: Records d'un amor,              d'un temps,              ...

      «¿Cómo es este eje, que desde los genitales a la boca me atraviesa,           este eje en el que definitivament tendré que engendrar e...

Com si de cop abolissin el fonoll de l'estiu, la raconada que cobegen ones agitadíssimes; cop si de cop prohibissin l'Óssa Menor, le...

La meva força et pertany. Ho he sabut des de sempre. Des que les mans dels que et precedeixen s'obren a la calor de         les...

(...) Tu restaràs, muntanya, però jo passaré com la trista cogullada que, avui, perquè és hivern, i l'ocellada t'ha abandonat per un...

Hi ha pomes així: madures només allà on les ha tocat el sol. Dolces només allà. Em sento enganyada: la meitat freda dura més que la calenta....

t'ha fet sentir pessigolles com de baldufa al palmell i no saps que tu mateix has estat qui l'ha generat. Ets del somni la llum que ...

Em tremola el buit d'entre la pell i els ossos cada vegada que aprenc que qualsevol veta del món és susceptible de ser immensa....

Del parpallol batega l'ala fina quan s'és posat en el clot de ta mà. Ne guardaràs la irisada polsina, bes tremolós que t'he volg...

El vent passeja pels carrers l'alegria dels nens i un aroma dolç de flors invisibles. Aquesta alegria té els colors de l'arc de Sant...

Tant és el material amb què es faci: una gàbia està feta de pors. I quan s'hi tanca un ocell,               ja pot ser de ferro,        ...

Queda l'esguard, encara no serè, d'uns ulls color de mel. Queda el ressò del pas lleu que ha apartat de mi el teu cos esvelt. Queda ...

Fer camí per la natura poètica . Un moment dolorós consciència de l'emoció errades en la  percepció? instants...  transformadors. respir...

Poso les mans buides sota l'aigua m'ensabono amb sabó aromat de penes reciclades i quan retiro les mans plenes d'intensa olor de...

   Allà on s'acaba el bosc       i comença el cel, ha pres un sentiment estrany              en arrels   que creixen massís avall.    Al...

     (Record de Hemingway davant el cap Vermell) Vell pescador que estimes l'aigua i el cel i la nit grans i se t'aferra al paladar ...

Després de tants d'anys, de tant de temps, han tornat a cercar-se en aquesta ciutat plena de records gairebé oblidats. Han tornat a cerc...

Terra que acull i que crida a la terra, impune finalment la voluntat, absoltos bruscament els sentiments; saba de sang que segueix a l'a...

                ... and thou no breath at all?                         Thou'lt come no more,       Never, never, never, never, never!   ...