Moc els sentits d'acord amb les paraules. El sol es pon en una gruta mentre la lluna creix des d'una selva; m'agradaria acompany...

I nfants, pura delícia dels sentits en repòs, clara i dolça manyaga del goig d'amor desclòs. Papallons incansables sota el llum de l...

Cal fluir en cada mot fins a perdre els sentits en l'esdevenidor ingràvid el desig lliure d'enteniment per lliurar-se a l'aire d...

Sovint homes i coses perduren en la dura fixesa que ha llampegat un instant, intensa abans d'esvanir-se, en els sentits o bé en la ment....

El poema poetitza condensant, protegeix el nucli de sentits perversos. La closca, quan el nucli la travessa, mostra al món un dens interior....

     A Pompeu Fabra « Soc un home gris, sense relleus, sense biografia »                                                                   P...

Als inicis de l'escriptura, algú dedica una part de la seva vida a fer el seguiment d'una roca. A escriure les seves impressions sob...

Onsevulla que et trobis aquest dia, guanyant el freu o davallant pel riu o pellucant, devora la masia, un raïm d'or, deixalla de l'e...

No en sé gaire de poemes, ni dels seus aliats els versos, tan sols conec les paraules que m'arriben en repòs, en el repòs de la tarda so...

Cada matí en llevar-me prenc possessió del món -que em posseeix- amb la mirada; comunió feliç de dues transparències: les meves còrnies i l...

Dolça nit d'estiu -el cap sobre el rascle, l'ànima santa del treball dorm a l'era. Entre els estels esdevinguts un mar neda el g...

D'un balcó a l'altre balcó un lloro i una cotorra al veïnat preguntaven qui d'ells parlava millor. Movien tal guirigall, que el ...

El sol la solca, s'hi abismen els estels, s'hi esbrava el vent, els núvols l'assaonen. Li és llast la terra, i àncora segura, i ...

Voler nou, saber vell, refila el nostre ocell. Saber vell, voler nou: tonada enterca ens mou. Amb llei de pell arribem a l'entranya, ret...

La claror verda de la tarda m'atura al límit del neguit com una música de flauta per les agulles dels sentits. La ratlla fina de les not...

Cap a mi i més enllà de mi, abans i després. I entre mi jo, és a dir, paraules, formes indecises que cerquen un eix que els doni pes...

Intimitat de la tarda. L'ocellada hi canta amb zel i el rierol amanyaga la vall de Sant Daniel. Aquí reneix l'alegria i es sotmet el...

                             a Giovanna R. I per a cada sentit i per a cada cosa l'amargor dels dies que no has vist, el misteri de la c...

He deixat un any més l'hivern enrere, i en els sentits potser sí que em sembla néixer, com un de tants esclats de vida cíclics: la brisa...

Que la paraula (poètica) et posseeixi. Que la llum del poema (t')arrabassi qualsevol indici de sentit. Que dins teu neixi el mot que con...