Tot es mou. Corrents d'aigua subterrània desgasten els nostres peus, com còdols. Sabem que tot passa i res no espera. Sabem que l'er...

Han quedat moltes ombres rera meu, un tumult de riera: les deixalles que s'han anat enganxant a les branques i entre els racons difícils...

La teva veu, la meva i la de l'altre s'ajunten com al riu les torrenteres, on s'agombolen tèrboles glopades; fang arrencat d...

El sòl és sec; l'eixuta llicorella ens llisca sota els peus, i les gatoses esgarrinxen arreu, despietades, amb mil agulles aspres i punx...

Plovia a Khartum: desapareixia en fang la ciutat i la silueta del teu cos sota la pluja. Vam abraçar-nos com si fóssim l'aigua dels dies...