Em tremola el buit d'entre la pell i els ossos cada vegada que aprenc que qualsevol veta del món és susceptible de ser immensa....

Escolta aquesta serà la primavera. A punta de llengua i a solc de dit, amb les orelles tenses com una llebre en la foscor. Si el dir i el ve...

Que l'estigma del vers siga sempre lliure. De: IV. Clam d'origen. Aina Garcia-Carbó. El vast domini . 2024 Imatge de la coberta: El...

D'una riba a l'altra, els mots, com un riu, van regant els arbres, la terra, el món: el viure hi germina, pàgina fecunda, natura fer...

No em plauen els tractadistes. Jo no soc teòric ni m'agradaria de ser-ho; tampoc no m'ho he proposat. No em plauen les papallones cl...

L'instint del córrer de la llebre, l'aquí romanc de les arrels, el cop del riu contra les pedres, la llum i el foc del sol-solet... ...

La mort de l'amor, la mort de l'amistat, són la mort de la vida. Ivette Nadal. Camí del text . 2022

No són veus celestials, que de lluny endins ens parlen. Són veus estimades. Veus de dins, veus distants, veus que diuen un camí que ningú no...

Déu retorni els ulls als cecs, i adreci l'esquena dels geperuts, i faci que siguem déus una mica, però mai una mica crucificats. Déu ens...

Seré la vall o el cingle i no sé què és primer, però de ser, seré i el seré m'esperança. Com una font, seré o erma com la manc...

Soc cos desfermat raó masegada Soc llibertat guanyada en el meu clos: l'exigència diària d'alimentar tres cors I amb mi, en ...

Per fer un poema necessito un vers que sigui el primer, que tingui el seu què, que imposi el seu ritme als versos següents per tal que junts...

Defensaré la meva casa contra la calamarsa, les trepitjades, les pedres, el temps. Defensaré la meva casa per a la solitud, la reflexió, per...

Ancianes arrels treballen el roig encès dels pàmpols en el teu cabell de tardor. La terra hi troba gust i solatge: s'hi deixa posseir. E...

Hi ha dues maneres de difondre la llum,                               ser la llum que emet,                     o el mirall que la reflectei...

Ànima, no cal que volis com un ocell. Ànima, no cal que arribis com un núvol i te'n vagis com la pluja. Seré un pou quiet que ni ve ni s...

així hauria de ser per sempre. per sempre. el llibre sobre els genolls, el foc a la vora i el matí d'hivern que anuncia la pluja. que pe...

Escriure: la voluntat de ser el clam. Teresa Pascual. València nord . 2014

Bruixes d'ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar. Arreu s'escamparà la vida com una dansa vegetal. Dins la pell de l'on...

Com qui vol fer arreplega de colors i d'aromes enmig del gel perpetu on no creixen les flors, així em pren, de vegades, l'esperança ...