Cor meu, que dins del pit estàs tan arraulit covant records i penes, eixampla't tot seguit purgant-te de neguit, que ve la Primavera. Ei...

Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos en aquella garriga i vora la figuera, que bressarà la nit amb sa remor lleugera, lluint a cada fu...

                                        A la Júlia              Vingué el gran crit, i ja la vall                              asso...

Sobre la cinta de blanca arena, que besa una aigua de cèlic blau, grans pins hi vessen a copa plena olor de bàlsam, ombra serena,       remo...

                              Uns wiegen lassen, wie                            Aus schwakem Kahne der See.                                ...

                 A Joan, Maria, Jordi i Panayotis Fa temps que s'ha assecat la sang ardent dels prínceps i les pedres serenes han ofert ...

 Cada any, la terra, plena de l'amorosa càrrega dels gèrmens, passa del dolor mut  —el glaç, la boira— a l'alegria de la primavera. ...

Tant si baixes la vista vers la immunda gruta de l'Univers, alberg de pena, on mai no s'ha avingut la llum serena amb les tenebres d...

                    Sonina d'alexandrins La serena mirada em parla en quietud del teu fer tan valent, pels senders de la vida; potser pe...

Vull tenir una casa enmig de la mar, amb murs fets de pluja i tendres paraules, per sostre un immens cristall per mirar el cel en les nits m...

Caminar per establir ponts entre passes que fem, i fundar nous llocs en la memòria infantil de l'estossec. Caminar per sentir el batec u...

Onsevulla que et trobis aquest dia, guanyant el freu o davallant pel riu o pellucant, devora la masia, un raïm d'or, deixalla de l'e...

Pel temps i per les boires dels rius esgrogueïda, de Troia, l'urbs sagrada recordes la beutat: voltada de ruïnes, de frondes enriquida, ...

                       A tu         ulls clars... de rutilant mirada, grisor nacrada, frescor de matí; fulgurants estrelles d'una nit mo...

La nit cau dolça i freda sobre el cel de ponent, creant ombres fosques dins el mar serè. Dibuixant siluetes d'ocells als núvols tintats ...

Ella ja no estima ella ja no bressola cap home al seu son d'adulta ella es pren el cafè amb sucre ella menja bolets blancs grisosos igua...

Ànima, no cal que volis com un ocell. Ànima, no cal que arribis com un núvol i te'n vagis com la pluja. Seré un pou quiet que ni ve ni s...

Al murmuri de tes rieres, al dolç xiu-xiu dels faigs, dels polls, dels castanyers, de les sureres, al cant dels grills en los rostolls, quin...

          XL I tot em queda per dir, però m'atanso a contemplar-vos, formes, des de profundes deus d'un serè silenci. De...

Petits turons en moviment; aigua corrent. Avall, avall, sens mai parar, sona que sona el fosc murmuri; damunt de l'ona,...