Pel temps i per les boires dels rius esgrogueïda, de Troia, l'urbs sagrada recordes la beutat: voltada de ruïnes, de frondes enriquida, ...

Sobtadament, a cops, la imprecisió ens fa lliures. Projectant en la distància entre dos mons, el mitjà erm de l'oblit crònic Sobreviure ...

Em mires i somrius infant petit i em dones la gaubança reeixida del teu encant exquisit amb un esguard sublim que dolç em crida. ...

No tinc estat i amb prou feines tinc nació. La meva llengua, però, és capaç de servar l'embat de les passions, dels odis, del desig...

Del silenci profund dels grans llacs vinc i porto una cosa divina: d'invisibles i amables no res el seu ample contorn es perfila. Q...