Fa un mal temps que n'hi ha per arrambar cadires, per marxar fins on déu va encolar l'espardenya. Ni ho has dit, ni ho has fet,...

Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. Allí les pedres invo...

Jo sé el delit corprès per la drecera quan vàrem créixer oberts de bat a bat. I el doll daurat de pluja matinera d'un degotim feliç a...

Escolta: el teu nom parla amb tu. Cada lletra fa costella: diu: demà i mai . Tu mira. Fuig sense nom! En el través no cal amaga...

¿Com podria dir-vos, si no la sabíeu, la meva ciutat? Amb l'alba es desperta i és ampla i oberta la meva ciutat. És feta amb les pe...

Tan bon punt arriba setembre els vinyaters destapen els cups, acullen a peu descalç, el fruit i lentament el trepitgen. Recordo quan vè...

No hi ha cosa més bella i embriagadora que un matí de setembre a la petita Parma. Passades les tempestes de darreries d'agost, s...

No deixa de sorprendre'm els sentits i els seus viatges astrals al passat. Ara mateix, sota aquesta nuvolada grisa que omple la ciutat...

Sents que avui has canviat, que ets una criatura nova. No: no és pas al mirall on t'has vist crescuda com si fossis una riuada de ...

L'estiu es decantava, es corfonia, i el setembre entrava a poc a poc amb la tardor amb fruits de tardania i acostant la llenya per a...

No ploris al matí per un sol de disfressa no ploris en la nit si la lluna et clivella que en el cor sempre hi ha grana per a una altra...

Poc poblada, la comarca. Malgrat enormes camps i màquines, els pobles jeuen endormiscats en jardins de boix; els gats poc sovint els en...