Seure en un pedrís, prefereixo, a perdre la mirada en els escrits. Contemplar i parar l'orella, recuperar l'olfacte, el tacte...

T'han estat injuriant mentre et volien per mantenir un foc nou amb papers de diari. L'amor no és el caprici per un cos, ni l'amb...

Sèiem al balcó i ens ho dèiem: mira el far de Salou, i més enllà el de Buda. Cap al nord, a la Torre, també, n'hi havia. Els volíem de p...

 per la meva filla, que fa que tot sigui "casa" a la meva vida hi ha hagut algunes nits fantàstiques festes allargassades esm...

Boira lleugera, vestit de fada           desfet pel vent. A sota l'ombra de l'albereda,           vora el doll d'aigua    ...

Alguna nit ─que l'endemà fos festa podríem asseure'ns, tu i jo, a taula, i deixar-hi el feix de noses que ocultem. Embrancar-nos...

Sé que tinc un amic       que encara no conec. No sé si el trobaré       al mar o a la muntanya, al mig de la ciutat       entre gent ...

Ho aviso, estic assegut dins una cambra fosca, m'envolten rates i gripaus, moltes dades sobre rates i gripaus, també un simi i les ...

Quan m'assec vora la font ni m'adono que el temps passa, perquè l'aigua va cantant amb veu de seda i d'obaga. Si a...

... És per això que ara cerco camins, l'ombra dels arbres, la fosca obaga contra les blanques cases. I així, arrecerada, escolto ...

D ic, no, què deia? Si hi ha u- na cosa com ara aquesta que explico, la plaça, el bar, uns homes i dones, set arbres, la font, ...

 Lectura en clau vitalista  per a qui un dia ballava  amb mi sense sabates. Sec a l'estació del viure a les vies el pas de les h...

  Aigua nova ets tu dins meu i és per això que aixeco el got.      Aigua fresca que s'escola     sota el pont petit de fusta,     a...

Aquest vespre, m'he assegut vora una finestra oberta i hi he llegit fins que el sol se n'ha anat i el llibre ja no era més que un...

Asseguda en aquesta taula, el balcó a la dreta, com de costum, penso en la meva filla i en el nom que li vam posar, jo i el seu pare, qu...

Tot el que jo he fet ha sigut seure'm vora el riu i donar-vos aigua. Quan me n'hagi anat, sabreu veure el riu? Mar...

Asseguda als meus 27 anys imagino com seré quan sigui vella. I és curiós perquè em veig a la mateixa cadira asseguda als meus 72 i ...

Un gran arbre vermell és damunt la comella al bell cim del camí. La divina tardor l'ha tot ell inflamat de la seva encesor perquè ra...

Duc gravats al front joncs, anemones, pinsans, caragols de mar desperts, espígol, una barca verda, branques de cirer i neu fosa construi...

Ara que la pluja ja llepa els finestrons, omple d'encenalls aquest xubesqui vell. Mira-la com ve i s'acarnissa als vidres -timbal...