«Aquesta mar havia estat blava, innocent la seva escuma cavalcada d'infants riallers. Olives de soques antigues oferien crineres de seda...

Perquè crec en les paraules, viatjo cada nit al món del silenci. Rosa Maria Arrazola. Rai . 2014 Pròleg de Maria Antònia Massanet. Premi Ciu...

Pedres a la butxaca ens menaran al fons. Hi ha un silenci d'algues en moviment, una crida que tot ho emplena. És possible no respirar? F...

I després dels esclafits de l'estiu, com si s'hagués de deixar anar del calze  una rosa es vincla sobre un fons negre  una...

Si ens diguessin segur         que serem oblidades i haguéssim de triar         un epígraf mediocre que ens resumís a mitges         que no ...

                 A les dones que perseveren                                             i escriuen.                Especialment a Joana Creu...

Hi va haver un temps en què la pau era una mica aquesta estona d'ara: el poble callat als peus, les fulles vermelles de les vinyes ...

A Ghiare cau la pluja, una pluja mudada d'unes altres contrades, que llisca pels pendents fins a la corba exígua del Taro. Uns cèrvols j...

M'assec al meu jardí i entenc la vida, la sento i la frueixo a poc a poc, escolto quieta la veu del silenci i bec l'aigua fre...

Canten les pedres en el moment precís en què el sol posa un toc màgic sobre el punt just d'un capitell romànic. Canten les pedres una mú...

B rancs enlairats per cims i fondalades, O mbres i resplendors de nord a sud, S oques que creixen, heures afuades, C amins entre aigua...

Uns cels sòlids, el blanc salat del paisatge. Empenyo l'aire  amb  les  mans.  La  claror  s'ofereix  com  una eternitat. Això ...

Abans de ser biblioteca va ser un hospital. El sostre superb i gòtic i nau central, voltes i nervis de pedra talment una caixa toràcica de g...

Un sol ocell, molt a prop, va donant cos al silenci. Un únic toc de campana i un plor d'infant. El temps dorm. És bo de creure-ho així, ...

A la mesura de les teues coses he disposat la casa, les parets, el color de taronja de la cuina, el pilar cara-vista del saló. He obert les ...

No sou només estendards sinó també terra present. No sou només música sinó també silenci de perla. No perdeu mai el vostre cam...

                      A Maria-Mercè Marçal Com un tempestuós mirall en gris que es trenca en mil bocins de llums rebels la mar qu...

A casa hi guardes silenci i una poma, per menjar-te a les set; el roure fet taula i cadira; l'amor mai cordat; ben estès com el pàmpol q...

Prínceps del silenci, oh taciturns a qui cridava en els llunyans cels nocturns la veritat de les estrelles mai vistes. La vostra faç és la f...

El cant d'un gall retrona al fons d'un pou emblanquinat. La terra roja en zel de primavera. Marges d'espàrrecs. Entre els bancal...