A casa hi guardes silenci i una poma, per menjar-te a les set; el roure fet taula i cadira; l'amor mai cordat; ben estès com el pàmpol q...

Prínceps del silenci, oh taciturns a qui cridava en els llunyans cels nocturns la veritat de les estrelles mai vistes. La vostra faç és la f...

El cant d'un gall retrona al fons d'un pou emblanquinat. La terra roja en zel de primavera. Marges d'espàrrecs. Entre els bancal...

Ara que és morta, ella i sa parla sap que era el pern del món, aquella àvia. Coneixia el nom de cada cosa i els secrets de l'aigua i la ...

Pues i flors té el roserar; ¿Cal que respir o que em defensi? —¿Qui, per les roses, en silenci no es deixaria esgarrinxar? Maria Antònia Sal...

El febrer silenciós ha aturat l'alzinar en un verd fosc olivaci i el sotabosc, catatònic i esclarissat, no gosa ni tan sols arrecerar el...

El despertar pàl·lid    d'un nou dia trenca el silenci    d'una nit d'hivern. Els cims     del Montnegre es desvetllen     entre...

On retrobar el revés de la mar, la seva pell, la transparència de cristall per on mirava el cel i el sol com a través d'un mirall sense ...

Acaba el dia. El crepuscle estén les ales, acollint badalls de sol, somriures de lluna                    i claror somorta. Les ombres jugue...

El vent passeja pels carrers l'alegria dels nens i un aroma dolç de flors invisibles. Aquesta alegria té els colors de l'arc de Sant...

Este mar que ahora llega en las notas de piano fue el que soñaste un día y era anterior a ti. Estas notas brotaron al escuchar la lluvia lle...

jo vaig ser tots i cadascun dels infants fets de sucre i silenci. l'absurd del vermell a les galtes i el cant camuflat en l'escàndol...

H i ha una part de mi que no és meua com hi ha un vers trencat que no em pertany, un ritme que no s'acobla, una síl·laba que sempre és m...

Al vespre li pregunte a ma mare, en secret després de  les campanades, com he d'interpretar els dies i preparar la nit. En el fons deman...

com quan en una nit de juliol emergeix a la sorra un lliri de mar   en silenci   discretament signant el miracle del bulb que floreix a la p...

Com un fruit del silenci amb ales de solitud, com planta pionera he arribat a aquesta illa blanca. Quantes bufades de vent! Quantes tempeste...

          Dedicat a la Mercè. La veritat oneja al vent, i cada bri d'aire et bufeteja els somnis fins a convertir el teu son en fum. Què...

De vegades el món no sembla tan inhòspit. Quan em faig un cafè a la base la neu sura una mica neguitosa rere els caramells del voladís, com ...

El formigueig, el magma, el rebombori de formes i colors i passions o patiments, la borratxera feta d'espuma efervescent i de ressaca, r...

a minha insegurança                                   está               entre sentir-me insipiente                                  e senti...