A les meves àvies Aquella tarda vora el foc l'àvia feia ganxet i no em mirava Les flames alçaven les nostres llàgri...

T'adorms i un silenci s'enfila per les parets de la cambra fins que aconsegueix el cim, un límit de llum en la fosca. Tocant de peus...

Et llego el meu viatge d'aeroplà per rutes trefilades en els núvols, els llargs silencis d'ombra quan es vessa el migdia i el vent s...

Ben sovint les paraules passen de llarg, subtils; sense deixar a penes res del seu sentit inabastable i nu. La veritat que amaguen esdevé di...

Assegut al balcó quan ja declina el dia, miro els núvols. El motor d'un avió asserena el firmament. S'encenen llums a la ci...

Sé que la mort afegirà silencis als calaixos on relliscava la joia i tendresa a les cambres on dormen els infants. Aquesta distància on trem...

A la mesura de les teues coses he disposat la casa, les parets, el color de taronja de la cuina, el pilar cara-vista del saló. He obert les ...

         Los árboles del miedo me llaman hijo mío                                            Juan-Eduardo Cirlot La clama du l'udol a le...

En el record aflora la tendresa i aquest matí, davant de l'alumnat, els ulls menuts que tinc se m'entristien. Que breus que som! Que...

El bosc, l'antiga foradada verda, s'ha retallat en claustre delicat, i cada capitell és un brodat de fina malla, violeta i púrpura. ...

He mudat el silenci de notes blanques, bemolls i algun do-re-mi afònic i desafinat. Ara, el silenci fa mímica. Va vestit de fuster, amb les ...

El mar, el vaig sentir com cada nit d'hivern arraulida al fred llit d'aquesta casa: es passejava ronc entre el meu son, udolant com ...

Plana sobre nosaltres una ombra de silencis T'injectaran en vena un temor que no et pertany Abans de saber qui ets molt abans de saber-t...

Aquell arbre solitari abandonat enmig del camp, suportant el fred, proclamant als quatre vents la seva fortalesa, arrelant-se coratjós, emer...

Com una dalla el llamp sega la pluja. Benes d'aigua cauen com la roba —oh, els grans abrics de viatge     els grans grans abrics     que...

He refet el caminet, l'he fet amb passes mudes, sens soroll, sens gatzara, en silenci, per sentir la remor de la mar, el bes a l'are...

La poesia tracta, si ho és de veritat, d'un únic tema, algú va deixar dit. És per això que escric sobre la música de festa dels teus ull...

Vine a buscar-me quan no tinguis pressa, quan s'il·luminen les llunes dels nostres planetes        distints. Quan no tingues pressa i la...

Els teus murmuris, oh mar, han fet la meva infantesa clara, ara silenci només i el silenci m'acompanya. El veler que llisca mar endins, ...

de les llanternes del cel, del mormol del fullatge i del silenci. L'oneig t'engronxa l'amor de la sal i les fondàries. Dorm serè...