Silenci és el mot que més sobreviu en els teus versos... Evoques una manera de respirar sense fer fressa. La veu s'escola pou avall amb...

He heretat l'esperança dels avis i la paciència dels pares. I de tots dos els mots dels quals ara em serveixo per parlar-vos. M...

Que en terra ferma es desvetlle la garsa; que l'acotxe el xiprer. Que s'estavelle, corglaçada, la lluna. Que siguen els fars ...

Suau, l'aigua ens posava dits de nacre; l'estiu tragué a la mar del caragol, i la mar era, amb veu de les sirenes, blau i tend...

Oh gerra de terrissa envernissada, olorosa de vi, d'olives, d'oli; deixa que pel teu broc lluent s'envoli la dolcesa del món...

Esclat de llum,   tallet de plata,   estels al cel,   lluna blanca fan de la nit   tresor i màgia.   Sirenes d'aigua,   follets i...

Contaven les sirenes que en la tempesta dels seus ulls els vaixells es condormien, cansats de les marees; que les seves besades t...

Envoltada de mar, em tape amb cera les orelles. Però de res no serveix l'intent d'esquivar la melodia si és a dintre meu q...