Què és aquesta beguda sinó el sol d'abril, espremut com una taronja al meu got? Xarrupo el foc, bec i torno a beure, estic borratxa, sí,...

Cor meu, que dins del pit estàs tan arraulit covant records i penes, eixampla't tot seguit purgant-te de neguit, que ve la Primavera. Ei...

(...) Tu restaràs, muntanya, però jo passaré com la trista cogullada que, avui, perquè és hivern, i l'ocellada t'ha abandonat per un...

Per Gentileses tan minúscules com un Llibre o una Flor es planten les llavors dels somriures que floreixen en la foscor. By Chival...

Encara ara, en els moments de solitud més fosca, una imatge d'infant, d'adolescent i fins de la primera jovenesa s'acosta a mi (...

    Travesso el pont i els tornassols esclaten     a les façanes.     Al pont de pedra els tornassols remunten     fora muralla.     Ciu...

  Vingueres  de  molt  lluny.   La  teva  faç, com  la  del  sol,  refulgia  tot  mirant  a Orient.   Jo  només  tenia  la  certesa  de  la ...

                                            A la Júlia. A l'alba, quan el teu plor m'escapça el somni a punt de finir, em pregunto q...

Sobre la cinta de blanca arena, que besa una aigua de cèlic blau, grans pins hi vessen a copa plena olor de bàlsam, ombra serena,       remo...

Cepat, Déu me val, mig dropa l'esquena, m'aturo al portal de la quarantena.   En ma gorra bruna dues flors hom veu: el desig és l...

Aquests forats que tens a les galtes són pous que resguarden l'aigua de les pèrdues per convertir-la en l'aliment d'un nou somri...

Avui recordava a En Puig de la Lletera que, quan jo feia el segon curs de batxillerat, i d'anada a l'Ibèric del carrer Gran de Gràci...

cando chegues á casa protexida na rocha e saibas do crepúsculo todo o que sorriu a alba acéname para que che cante e che traia nun cesto car...

                 A Joan, Maria, Jordi i Panayotis Fa temps que s'ha assecat la sang ardent dels prínceps i les pedres serenes han ofert ...

Per quina artèria de silencis es dessagna el llenguatge? Quina ventada arremolina pinassa i paraules a les cunetes fondes del mai més? Baixa...

Jo no vull ser feminista vull ser femenina de cap a peus, fins al moll de l'os. Que, sensuals, els meus llavis somriguin que sensible el...

                A la memòria dels meus pares, amb agraïment Altes veus vingudes de la boira, en veure el nostre món rodolant pels marges han...

Perquè es distregui del fred el dia de la nevada, àngels fan al son d'hivern un coixí de plomes d'ala. Fragment Josep Maria López Pi...

Tots els nens del meu carrer volen jocs, volen somriures. Tots els nens del meu carrer volen créixer i viure bé. Un company per fer tabola, ...

Entre les cases on vivim hi ha forats de runa i de pols i ara, tenaçment resistents, a la paret mitgera es veuen papers i colors de les camb...