On retrobar el revés de la mar, la seva pell, la transparència de cristall per on mirava el cel i el sol com a través d'un mirall sense ...

Et llego el meu viatge d'aeroplà per rutes trefilades en els núvols, els llargs silencis d'ombra quan es vessa el migdia i el vent s...

A la taula hi érem tots, però la casa estava buida, només s'escoltava el ning-ning de les culleres picant els plats quan es sumi...

Respiro com la pluja lliure al cel, estesa en el costum que em roman a la llar protegit dels vents de desmemòria i missatges d'estranya ...

Al vespre li pregunte a ma mare, en secret després de  les campanades, com he d'interpretar els dies i preparar la nit. En el fons deman...

Cada endemà és un equilibri entre l'atzar i la imaginació. Poema: el so que fan els futuribles en topar amb l'imprevist. Laura Lópe...

Sons inconnexos, provinents d'ombres d'éssers. Com evadir-se'n? De: Haikus de convalescència , XXXI Feliu Formosa. El temps sofe...

                    tous les matins du monde sont sans retour                                   pascal quignard un dia vas oblidar per què p...

Cal fluir en cada mot fins a perdre els sentits en l'esdevenidor ingràvid el desig lliure d'enteniment per lliurar-se a l'aire d...

Versos amb polpa de capvespre. Enyor de violins cecs Per les nues voreres Si mai no pels carrers. De sobte la pols d'una tonada. El folr...

Quan el tren s'aturi, va dir la dona, has d'entrar-hi. ¿Però com sabré, va preguntar la nena, si és el tren correcte? Serà el tren c...

El so discret i esmorteït del fruit caigut de dalt de l'arbre, entre la música incansable del gran silenci al bosc humit.               ...

De grat, cada matí, l'aigua de mar t'espera amb ones abatudes que mullen el teu cos menut, petit. L'espetec continu d'una es...

                                 «com ell, jo vull florir,                                   baldament per morir.»                          ...

Jo, el negre absolut que la terra expressa des de les entranyes. Hi ha moltes maneres de descloure. Un diamant que esdevé nus de flames un s...

No són veus celestials, que de lluny endins ens parlen. Són veus estimades. Veus de dins, veus distants, veus que diuen un camí que ningú no...

                              Quan pronuncio la paraula res creo una cosa que no té cabuda en cap existència                                ...

El plaer més senzill, el sol plaer, cada dia del món que t'acompanyi: el perfum de la pluja de l'agost, el so dels grills brodant un...

El jardí ha trencat a riure amb tu i li han crescut, arreu, rialles. Rialles blaves, infinites com la teva alegria. D'aigua verd fosc co...

He refet el caminet, l'he fet amb passes mudes, sens soroll, sens gatzara, en silenci, per sentir la remor de la mar, el bes a l'are...