Hi ha una manera de fer que va més enllà d'aquesta nostra forma d'assenyalar els buits que deixen les coses quan les fem desaparèixe...

El cant d'un gall retrona al fons d'un pou emblanquinat. La terra roja en zel de primavera. Marges d'espàrrecs. Entre els bancal...

T'adorms i un silenci s'enfila per les parets de la cambra fins que aconsegueix el cim, un límit de llum en la fosca. Tocant de peus...

Tot és reduït a runes, Els límits de la misèria obren la porta als vencedors, l'escassetat esdevé fera dins els cossos dels vençuts. Un ...

AMB EL FRED A L'AFRAU DE FEBRER Lluna de llum que m'envoltes potent. Tendre l'arment que vigila el pastor. Ombra dels arbres, ca...

és la sort i l'esperança, tal volta la desgràcia,                     la contradicció feta rosca és el punt de trobada que destroba:    ...

Arriben. Arriben poemes durant aquest incert, sofert estiu. Sempre, cada matí n'escric un parell; jo, sorprès del seu i del meu naixemen...

Com un gat amb la panxa oberta que s'arrossega per terra per no perdre els budells, el meu orgull cau del cel a la claveguera quan ensum...

Sempre tindrem menys paraules que món. I és una sort. Roc Casagran. Direm nosaltres . 2018 Pròleg de Feliu Formosa.

L'esperança encara dansa al voltant del meu amor, gira, tomba; quan s'atansa, no hi val ombra ni recança. Fina daga, doloret, ...

La  mare era sempre llunyana amb el pensament: no era mai on jo era. Retornava en un altre temps, a la vella casa de les altes finestres,...

Escindit per tants de batecs, tu que anomenes murtres que no tems i foragites els meus sepulcres en la llum, saps que ara soc la teva hi...

Jo som només un gra perdut dins l'era. No sé el que vol de mi aquesta blavor ni el que vol de l'ocell que té el color verd de la...

Tot groc. De tan madures, les marjals s'inflamen sota el sol. I està esgotat el cereal, del llarg estiu de palla. Marjals d'arr...

Tanta sort que no vaig ser una al·lota flor, perquè amb el temps hauria estat una dona ram, i ves a saber, tu, si hauria anat a parar ...

Al galliner de la granja s'ha armat revolució; tot l'aviram s'escridassa, tots creuen tenir raó. A l'oca, tan gansoner...

                                     Feliçment, jo soc una dona.                                          M. AURÈLIA CAPMANY Voldria...

                                A la meva germana Aconseguires pervenir per propagar els supraespais amb instints i fòsfors. A les m...

fent humils precs al vent tremuntanal que en son bufar los sia parcial                     A. MARCH Fent el trajecte del passeig soli...

Un carrer de la ciutat una cantonada un niu sempre són massa poblats però jo accepto la situació m'agrada la tenda farcida de ...