A Salvador Espriu Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava, el mar nua les boires d...

t'ha fet sentir pessigolles com de baldufa al palmell i no saps que tu mateix has estat qui l'ha generat. Ets del somni la llum que ...

En variacions sens fi sobre un tema les ones venen tot puntejant les roques. Una i una altra s'hi alcen en llargs murmuris fins a trenca...

Vull tenir una casa enmig de la mar, amb murs fets de pluja i tendres paraules, per sostre un immens cristall per mirar el cel en les nits m...

Aquell arbre solitari abandonat enmig del camp, suportant el fred, proclamant als quatre vents la seva fortalesa, arrelant-se coratjós, emer...

El plaer més senzill, el sol plaer, cada dia del món que t'acompanyi: el perfum de la pluja de l'agost, el so dels grills brodant un...

On el cor aprèn a tornar i l'ànima no perd el sentit de la basarda, dansa un cos el rastre d'unes ones que el mar ens va rendir. Com...

By the rising of the moon, by the rising of the moon Who would follow in their footsteps, at the risin' of the moon.                    ...

Obertes les flors es desfullen tocades per la calor, el pati de l'àvia s'amara                 de suau fragància i d'olor. Lola ...

En un prat d'argent molt clar, hi ha l'arbre de l'esperança; ningú hi arriba amb la mà, amb els ulls tothom hi alcança! Hi passa...

Aquella botigueta tan festosa que tenien els pares fa molts anys en el carrer, ーavui de Santa Claraー, era l'encís de tots els seus afany...

Salut, o pi de terra eixuta, lligam, damunt la nostra ruta, d'un aspre món i un cel serè! O cos vermell, o barba hirsuta! dura és ta rel...

Cau la pluja sobre els camps i sobre la fulla nova de la primera alzina del bosc, i truca a la finestra de la cambra dels nens adormits amb ...

Al murmuri de tes rieres, al dolç xiu-xiu dels faigs, dels polls, dels castanyers, de les sureres, al cant dels grills en los rostolls, quin...

Tant de bo la incertesa fos tangible, de color turquesa o de gust agre. La sabria distingir quan em festeja els somnis. Tan de bo els anhels...

Recordes com ens duien aquelles mans les roses de Sant Jordi, la vella claror d'abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, dar...

algunes habitacions suaus de les nostres perifèries mai han eixit de casa mai han entrat al bosc espès mai han caigut al mar i s'han xop...

Això era un temple grec en altres dies ーoh, que llunyans!ー consagrat a Demèter. Runes esgraonades ara són. Ahir i avui, el mar, lla baix, b...

Salut, oh xops del barranc, xops de llum, xops de tendror! Esteu clavats dins del fang d'aigües vives de verdor. Les fulles són panderet...

De crits joiosos per carrers i places vam omplir els jorns llunyans de la infantesa. Sentim encara el remoreig del mar vora les platges ...