tant que havíem temut una tempesta un huracà un cicló   vidres trencats l'aigua del mar vessant-se pel passeig arbres caiguts   setmanes...

L'instint del córrer de la llebre, l'aquí romanc de les arrels, el cop del riu contra les pedres, la llum i el foc del sol-solet... ...

a Ottone Rosai 1934 Per un Déu que somriu com un infant, Tants xerroteigs d'ocells, Tantes danses als brancs, Una ànima esdevé ...

Una fonteta raja al peu de la noguera. Allà van cada tarda a berenar els infants: potser la font n'imita els salts remorejants. I la...

                               A Anna Murià Hi ha aquest coratge tan teu amb què fas front als estralls del temps. T'aguanten l...

T'he vist jugant al bosc entre fulles i marbres sense a penes fer remor, sense a penes deixar rastre. T'he seguit amb cura per...