El camí dels magraners soleta em deixà a l'alcova. Adeu, amor matiner, lleugeres ales de rosa. Per a gronxar els tamarius la marinadeta ...

D'aquesta costa brava i retallada per les crestes marines de l'escuma i les pinedes verdes que es decanten ran de penya-segat am...

Moltes vegades les paraules expressen el mapa del temps interior. Hi ha paraules que es mullen amb la pluja i queden lliures d'er...

Esborra't en el vent, deixa't dur pels pendents de l'experiència, rebrolla al fenollar i en l'ametller florit, llança l...

Si per atzar passeu per l'Empordà veureu tants verds que no els podreu comptar. El verd tremoladís, adolescent que es gronxa en els...