Ametlla de tarda blanca: creua'm el pit. Separa els fils de pluja dels mestrals grocs, car el capteniment frisa les cèl·lules i ...

Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

Heu vist? Hi ha un sol ixent imparable, tanca les nits de cridòries, de freds rous inerts estèrils i de vols d'ocellassa furtiva. Però m...

Sentir només, saber de cada cosa el nom senzill, el simple nom, carícia com de l'abril damunt les noves fulles, mentre la llum de pluja ...

                    tous les matins du monde sont sans retour                                   pascal quignard un dia vas oblidar per què p...

Tarda de cap d'any ni una ànima als carrers. Només alguna cosa grisa i vella d'any nou. Tremolen de fred les cantonades, l...

El sol a la fi troba la casa i escalfa la noia lliurada al son del balancí. Ruixa de llum la llar, aquella tarda: li repara el cos de la neu...

El riu sec de les teules esperava l'hivern per combregar amb la pluja. Les velles xemeneies, glorietes del fum, eren llotges d'ocell...

Els qui vindran, temps a venir veuran un dia el que veig ara: La neu com brilla al dematí, la neu deserta de la tarda. Gota sorgida del mira...

Plaer de viure, d'estar asseguda i contemplar com cau la tarda. Tarda d'un gris i lluminós ara que el dia s'allarga. I ...

No en sé gaire de poemes, ni dels seus aliats els versos, tan sols conec les paraules que m'arriben en repòs, en el repòs de la tarda so...

Tot plegat. Els crits de la gata —que ja ha parit deu cops, en fer l'amor a la teulada. I l'heura que s'arrapa i que s'avia ...

Els teus murmuris, oh mar, han fet la meva infantesa clara, ara silenci només i el silenci m'acompanya. El veler que llisca mar endins, ...

Göteborg, aquestes tardes; El sol, que es va fent translúcid, T'escalfa l'esquena, amable. Malmö, dejorn, i el sol Que et treu la po...

Els llums s'apaguen. Se senten sols els versos dintre dels llibres. Se'n va la tarda. El sol ens mira amb pena entre dos núvols. Aqu...

Sobre el nus perfecte de la juventud, aturada serva't, vida meva. Pugui de la suma exacta del cabal hagut no llevar-ne encara unitat ni ...

La claror verda de la tarda m'atura al límit del neguit com una música de flauta per les agulles dels sentits. La ratlla fina de les not...

Intimitat de la tarda. L'ocellada hi canta amb zel i el rierol amanyaga la vall de Sant Daniel. Aquí reneix l'alegria i es sotmet el...

Dir aigua és dir memòria. I és dir que les coses són boniques perquè sí, perquè sempre hi ha algú disposat a habitar-les. És bonic saber que...