¿Has vist, Berta, com voleien          les fulles? El vent de tardor els dona             ales i les allunya. Però         nosaltres juguem ...

Aquest camps sense una planta aquests ceps que semblen morts, seran blat, per primavera, seran vi, per la tardor.   Ferran Agulló De: 36 po...

Estendràs el vestit a contrallum. Minúsculs foradins de brodaria dibuixaran damunt la teva pell perles de mel i pètals maragdins de música t...

Tot ha tornat a port. La nit vessa a les mans murmuris d'aigua. El globus és un mai immens i un iceberg a la deriva. La bellesa ...

La música és emoció i alegria, em fa riure i se m'endú les pors. La música m'alegra els dies envoltant el món de colors. Em calma l...

Si no fos per tu saltaria al buit de la ignorància, del no-res. Perdria la partida, abatuda, de dames blanques sobre negres despietades, gol...

Musa, no ser boxador és com no ser res. Ens has furtat la multitud eixordadora. Dotze persones omplen la sala i ja és hora que comencem. N...

Tardor, tot ho canvies de color. Tardor, voldria ser com tu, un bon pintor. De: 36 poesies per aprendre i recitar 2n cicle educació infantil...

Reivindico el dret al silenci per escoltar les més senzilles veus d'aquest planeta en el que visc immersa. Com, si no, podria el vent pa...

Em quedaria les sabates verdes, però vendrà la tardor, li cauran les fulles i llavors què. Antonina Canyelles. Exercicis d'una mà insomn...

massa joves encara. i em sobta el bes. tremolen velles branques a la rambla i el cor remou tardors. caldrà que escombri el pati per veure le...

Potser fou un galop de poltres i de jònecs, un sord clapoteig pels bassals buidant sang que feia més de trenta anys que era estancada i espe...

   Les hores minven a les aures del somni.    Núvols de tardor.        Plugim obstinat que presta al bosc ensenyes       d'encesos colo...

Ancianes arrels treballen el roig encès dels pàmpols en el teu cabell de tardor. La terra hi troba gust i solatge: s'hi deixa posseir. E...

 Ora passa e declina,  in aquest'autunno che incede  con lentezza incecibile  il migglior tempo della nostra vita...                    ...

Arrossego sols i llunes de llevants i de ponents, branques seques com sarments; colgo amb blau les meves runes. El frec d'una ala m'...

Tots els meus poemes sobre la primavera romanen inacabats. Per culpa de la primavera que sempre té pressa, per culpa de la meva disposició q...

Tot en l'amor s'emplena de sentit. La força renovada d'aquest cor tan malmenat per la vida, d'on surt sinó del seu immens ca...

Això passava a la tardor i els mots no delataven cap ruptura. No podia sinó fer una tarda benigna perquè cap gest no fos desmesurat o estèri...

 Una flor de gessamí blau enmig del verd.