Amaga les teves mans primavera dels morts fetillera d'urnes i de jaços mandrosa amant de torpors i de somnis. Entre els sons es distinge...

He deixat un any més l'hivern enrere, i en els sentits potser sí que em sembla néixer, com un de tants esclats de vida cíclics: la brisa...

          Els vespres blaus d'estiu aniré pels camins           Espicossat pels blaus, petjant l'herba menuda:           Somiador, e...

Tèbia boleta suau, de cotó, quilòmetres roda per no arribar enlloc. La panxa, rodona, s'afarta de poma; el cos, petitó, s'entafora e...

Deixo, immòbil, la mà sobre el teu braç. No és carícia ni reclam ni un gest atzarós. Vull percebre'n la tebior, encertir-me de la ...

vestida de tu de les teves mans la tebior a la pell. Em faria un vestit de tu per així poder-te dur a tot arreu. Perquè és quan em cobr...

Dic del bescoll una vall en repòs, planter assaonat de cereal fructífer, bardissa, o dic. Horitzontal, com un marge, una fita en un ba...

Del bell cim del poll tan alt, les fulles cauen lleugeres; per morir ballen un vals dins la llum de les praderes. Cada fulla ...

L'hivern són les paraules que em dius sense cap fulla. I el fred de no saber què contestar-te. És una aixeta oberta que no raja, ...

Estimo la tendresa que mou les coses i que em mou, el canvi tebi, llangorós, que em torna un altre. Un dia clar de sol, uns ulls, un g...