Quan li tocà cantar a Desdèmona –i tan poc viure li quedava– no pas d'amor, la seva estrella, de salze, salze sanglotava. Quan li tocà c...

Com un fruit del silenci amb ales de solitud, com planta pionera he arribat a aquesta illa blanca. Quantes bufades de vent! Quantes tempeste...

Quan tu cantes i és de nit tots els grills festegen i congressos de reumàtics i violents vigilants mesuren el blat amb escaires. Soc el capi...

tant que havíem temut una tempesta un huracà un cicló   vidres trencats l'aigua del mar vessant-se pel passeig arbres caiguts   setmanes...

El vent i la pluja, agafats de la mà, envolten el teu arbre, sacsegen les teves branques en aquesta tempesta que avui marca les hores. Argil...

Tenies set o nou anys i esmorzàvem; trobe que era un dia d'excursió, aquells viatges d'estiu en família que no recordaràs, en acaban...

Vina aquí, barqueta meva, descansa de navegar. Dorm tranquil·la                    aquesta nit, deixa que es remogui el mar. Et bressolaré a...

Sol i núvols terra i aigua, mar i cel, com tu i com jo, contradictoris buscant la llum d'una tempesta, en tantes hores apagades que pose...

Sí, vols la cala, però recordaries de la tempesta aquell respir salvatge entre la por i la joia. De: Presència i record. Rosa Leveroni. Ob...

La tempesta ha passat i ha impregnat l'aire. Tot viu i alena com al paradís. Als gotims que lilegen, en tot l'ample, s'...

Per sobre les teulades, horitzontal, la ratlla del mar fa de grisalla. Les agulles dels pins pugen en vertical i també el campanar, amb el p...

Sense poemes, els sofriments serien tan tenebrosos com, de nit, la tempesta en un mar sense platges. De: Tankes, XLII. Escrites ent...

Com una dalla el llamp sega la pluja. Benes d'aigua cauen com la roba —oh, els grans abrics de viatge     els grans grans abrics     que...

Diu la nena de quatre anys i mig que enyora l'avi que no va conèixer. L'infant no sap de temps ni de dols per la mort ni de tempeste...

Com un arc de sant Martí que il·lumina un avís al món un gran cartell de disrupció que penja sobre els camps que vol dir guerra potser o tot...

            A Fina R. Palau S'infla amb l'aire de la joventut el globus de la vida, s'enlaira amb els ideals mirant paisatges d...

Amb un repicar de portes i finestres, la tempesta es fa sentir com uns militars colpistes. Després, vindrà la calma i el seny. Però, si el p...

Sense poemes, els sofriments serien tan tenebrosos com, de nit, la tempesta en un mar sense platges. XLII, p. 249 De Tankes escrites entre ...

En arribar al llac gairebé oblidàvem cada passa. Ens va aixoplugar el son i despertar la tempesta. Joana Maria Mallol. On és Saorsa . 2021 V...

sempre neixen parets damunt del fil i dalles dins de l'ombra. Cada veu d'aigua va disfressada, no sabeu si la infantesa us torna. De...