EL QUE HAURIA VIST EN UN ALTRE espai. Temps endins. Ve a ser una pregunta indefinida. De múltiples respostes. Ben cert que m'haurien tra...

La poesia neix quan mor una experiència, que es desfà just al temps de ser viscuda. I d'allò que ja no és, només en queden l...

Eres tu el camp, o el camp enamoraves? Coneixies l'abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de m...

La rosa vermella no és per a mi. Sant Jordi em durà molt més que una rosa: Records d'un amor,              d'un temps,              ...

De tots els camins en podem treure alliçonament. Però des del cim d'una muntanya es fa difícil de reconèixer les fronteres. I continuo e...

Goig, plaer llum, esperança, il·lusió, inquietud; cel daurat, joia preuada... Això és la Joventut! La vivim quasi tots sempre ansiosos d...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

El temps és un perjuri encès, balança amb ors i grans deixies on l'alba es fon i dicta el pes de tanta mort i vida tanta. Rom...

T'adorms i un silenci s'enfila per les parets de la cambra fins que aconsegueix el cim, un límit de llum en la fosca. Tocant de peus...

Mare, vull aigua, tinc molta set. No em dones pluja que em mullaré. Mare, vull pa, tinc molta gana. No em poses oli que em fa u...

Dins el temps l'oblit còncau i les coves buides de memòria. El pes dels anys en trànsit: al recinte retopen timbals. Aina Torres Rexach....

en la part més desesperada de desembre vam clavar una tija d'ametller a la terra i, contra tot pronòstic, va agafar. no li va importar s...

Amor, el bosc no canta: en un moment, s'han deturat les pedres a escoltar-nos. Són els teus mots les dolces portalades d'un temple o...

Ens vam conèixer            dessota un xàfec de cants d'ocells.            En aquest món esclau del temps,            l'amor ha esta...

Tot es mou. Corrents d'aigua subterrània desgasten els nostres peus, com còdols. Sabem que tot passa i res no espera. Sabem que l'er...

De matinada, baixen a mar el sedàs mecànic que filtra la sorra. No diguem cap paraula sobrera. Ni riell, ni fressa de rodes, que ja graviten...

Lleugera arribada del matí: fressa de fusta sobre l'aigua:               lleuger degoteig del temps. De: 2. Jocs d'aigua Jeux d'...

           Potser la bondat sia la forma més exquisida                                                   de la intel·ligència.              ...

Blocs grisencs d'un temps primer per on la cabra pastura; tanyades de romeguer... —Fou talaiot o claper l'enderroc que encara dura?—...

Silenci és el mot que més sobreviu en els teus versos... Evoques una manera de respirar sense fer fressa. La veu s'escola pou avall amb...