Quan a l'albada la llum obrirà els finestrals on dorm la teva ment, sabràs que res del que veuràs no es deixarà a l'atzar. Des dels ...

De bat a bat el cor, el nostre cor obert sempre. De bat a bat la mà que es lliura, amiga dels amics. I un futur massa inequívoc, sempre a l...

Hi va haver un temps en què la pau era una mica aquesta estona d'ara: el poble callat als peus, les fulles vermelles de les vinyes ...

Un sol ocell, molt a prop, va donant cos al silenci. Un únic toc de campana i un plor d'infant. El temps dorm. És bo de creure-ho així, ...

Deliberadament tanquem la porta; a fora, el sol i el vent, els camps i l'horta; a dins, molt sola i molt endins, la Meravella; ardent, l...

                         Demano perdó a les grans preguntes                          per les petites respostes.                   ...

EL QUE HAURIA VIST EN UN ALTRE espai. Temps endins. Ve a ser una pregunta indefinida. De múltiples respostes. Ben cert que m'haurien tra...

La poesia neix quan mor una experiència, que es desfà just al temps de ser viscuda. I d'allò que ja no és, només en queden l...

Eres tu el camp, o el camp enamoraves? Coneixies l'abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de m...

La rosa vermella no és per a mi. Sant Jordi em durà molt més que una rosa: Records d'un amor,              d'un temps,              ...

De tots els camins en podem treure alliçonament. Però des del cim d'una muntanya es fa difícil de reconèixer les fronteres. I continuo e...

Goig, plaer llum, esperança, il·lusió, inquietud; cel daurat, joia preuada... Això és la Joventut! La vivim quasi tots sempre ansiosos d...

El poema em portarà en el temps Quan jo ja no seré l'habitació del temps I passaré tota sola Entre les mans de qui llegeix El poema algú...

El temps és un perjuri encès, balança amb ors i grans deixies on l'alba es fon i dicta el pes de tanta mort i vida tanta. Rom...

T'adorms i un silenci s'enfila per les parets de la cambra fins que aconsegueix el cim, un límit de llum en la fosca. Tocant de peus...

Mare, vull aigua, tinc molta set. No em dones pluja que em mullaré. Mare, vull pa, tinc molta gana. No em poses oli que em fa u...

Dins el temps l'oblit còncau i les coves buides de memòria. El pes dels anys en trànsit: al recinte retopen timbals. Aina Torres Rexach....

en la part més desesperada de desembre vam clavar una tija d'ametller a la terra i, contra tot pronòstic, va agafar. no li va importar s...

Amor, el bosc no canta: en un moment, s'han deturat les pedres a escoltar-nos. Són els teus mots les dolces portalades d'un temple o...

Ens vam conèixer            dessota un xàfec de cants d'ocells.            En aquest món esclau del temps,            l'amor ha esta...