(Tannkas) Per tot arreu cauen les campanades. Criden la por perquè freni les ments i no puguin pensar. La llum s'amaga, la...

Vaig veure països de pedres i de rius on els núvols obscurs com les aranyes roseguen el perfil morat de les muntanyes entre postes de sol ro...

Sardanegem mentre la cobla broda les notes del que escolta o vol comptar, unim-nos un cop més dintre la roda i fem que el seu avui tingui de...

Febrer lo curt, pitjor que turc! Qui això va dir, poc ne sabia. Febrer lo curt, que duus al burg tot lo que sobra a la masia. L'esperanç...

Encara ara, en els moments de solitud més fosca, una imatge d'infant, d'adolescent i fins de la primera jovenesa s'acosta a mi (...

Escolta aquesta serà la primavera. A punta de llengua i a solc de dit, amb les orelles tenses com una llebre en la foscor. Si el dir i el ve...

La llum s'és apagada en mon esprit...               lo calfred de la nit ha fet brunzir mon ànima encantada. Tot reposa en lo món entene...

Quan Nadal truca a la porta en la pausa de cada any és hora de passar comptes. Deslliurem-nos de l'afany que ens empeny i neguiteja i gi...

I si tinc les entranyes arrelades a la terra i el meu cor mira sempre cap al cel, quin mal faig? No em digueu com he de ser dona. Bel Granya...

Estimar la terra i amb ella tot allò que l'anomena. Defensar-la i, si cal, lluitar-la amb la força dels que ja no hi són i l'esperan...

I si ens hi abandonàvem El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No h...

Al jardí plou. L'herba és dreta: petites agulles erectes, antenes de la terra, esponja negra. I jo romanc callada, profundament retreta,...

Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...

en la part més desesperada de desembre vam clavar una tija d'ametller a la terra i, contra tot pronòstic, va agafar. no li va importar s...

Mentre encara no se sàpiga res segur perquè falten senyals que hi arribin, mentre la Terra segueixi encara diferent, com fins ara, dels plan...

                     L'escric amb ràfegues de llum                         solcs gelats, vapors d'avions                            ...

O tu, cor meu, que bellament jugares en les cruïlles d'un vergê exquisit, oint el doll de les fontanes clares, oint dringar l'estel ...

Assegut al balcó quan ja declina el dia, miro els núvols. El motor d'un avió asserena el firmament. S'encenen llums a la ci...

Quan l'última que escric és la paraula més dolça que sabia a frec de cossos, s'allarga la ciutat com una dansa d'aurores per fin...

Terra xopa mirall del cel que a voltes banya de llum l'aigua i encén el fang latent entre les mans captiu al zel vel·leïtós dels...