Ignorar que descobrir el món amb   ulls   d'infant,  que disposa d'amor  menjar somriures plens i  una complicitat d'horabaixa v...

Si passes pel dret i vas a Siurana, pots veure la plana des d'un pujolet. Com la gent se'n va i com la gent torna mentre el s...

AMB ELS PEUS BEN ARRELATS dins el llot d'aquesta terra que no em pertany, amb les ales ben esteses i ben deixades anar a tot els vents, ...

Tu, Vall d'Aro, els ets fidel, lluites, treballes, reposes, i de la terra i el cel n'abastes totes les roses. i V De: Baix Empordà...

No sou només estendards sinó també terra present. No sou només música sinó també silenci de perla. No perdeu mai el vostre cam...

Hi ha una manera de fer que va més enllà d'aquesta nostra forma d'assenyalar els buits que deixen les coses quan les fem desaparèixe...

              (Tannkas) Per tot arreu cauen les campanades. Criden la por perquè freni les ments i no puguin pensar. La llum s'amaga, la...

Vaig veure països de pedres i de rius on els núvols obscurs com les aranyes roseguen el perfil morat de les muntanyes entre postes de sol ro...

Sardanegem mentre la cobla broda les notes del que escolta o vol comptar, unim-nos un cop més dintre la roda i fem que el seu avui tingui de...

Febrer lo curt, pitjor que turc! Qui això va dir, poc ne sabia. Febrer lo curt, que duus al burg tot lo que sobra a la masia. L'esperanç...

Encara ara, en els moments de solitud més fosca, una imatge d'infant, d'adolescent i fins de la primera jovenesa s'acosta a mi (...

Escolta aquesta serà la primavera. A punta de llengua i a solc de dit, amb les orelles tenses com una llebre en la foscor. Si el dir i el ve...

La llum s'és apagada en mon esprit...               lo calfred de la nit ha fet brunzir mon ànima encantada. Tot reposa en lo món entene...

Quan Nadal truca a la porta en la pausa de cada any és hora de passar comptes. Deslliurem-nos de l'afany que ens empeny i neguiteja i gi...

I si tinc les entranyes arrelades a la terra i el meu cor mira sempre cap al cel, quin mal faig? No em digueu com he de ser dona. Bel Granya...

Estimar la terra i amb ella tot allò que l'anomena. Defensar-la i, si cal, lluitar-la amb la força dels que ja no hi són i l'esperan...

I si ens hi abandonàvem El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No h...

Al jardí plou. L'herba és dreta: petites agulles erectes, antenes de la terra, esponja negra. I jo romanc callada, profundament retreta,...

Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...

en la part més desesperada de desembre vam clavar una tija d'ametller a la terra i, contra tot pronòstic, va agafar. no li va importar s...