el meu rostre a la finestra travessa horta i vagons mentre vaig envellint andanes del destí sense angoixa ni feres neta          purga absol...

Pompeu Fabra que galopes damunt les arrels de cada mot, no sé qui seran els hereus del teu diccionari, però voldria que fossin els nets de r...

Que en terra ferma es desvetlle la garsa; que l'acotxe el xiprer. Que s'estavelle, corglaçada, la lluna. Que siguen els fars ...